Bonobos

Diuen que la part final de tot viatge és tornar a casa. Per inèrcia pròpia, tot ha de retornar a les seves arrels. I no tinc clar si havien marxat mai, però aquest cap de setmana els Bonobos tornaven a casa, a Centelles. Amb el patriotisme carinyós que els caracteritza, no hi havia millor lloc per presentar el seu nou disc, Crida! (RGB Suports, 2016), que la plaça major del seu poble, la plaça que els ha vist créixer.

A mitja tarda, ni tan sols havent d’agafar el cotxe, agafaven els instruments i cap a la plaça, per fer un concert en família, dels de nit d’estiu. Encara sota un sol imponent, amb pantalons curts i màniga curta, sortien a escena els Ojo de Buen Cubero, germans dels osonencs, que des de Sants començaven a fer caliu en una plaça cada cop més plena.

Sol avall, però la mateixa temperatura agradable; torn dels Bonobos. Davant d’una gentada imponent, els set músics pletòrics no van donar treva ni descans. Un concert treballat com mai i intens de principi a final evidenciava la reivindicació al pop que fan al darrer disc, agafant més presència en les melodies i en els ritmes, sense perdre ni un segon però l’estil deliciosament festiu que els caracteritza.

I més reivindicacions, amb activitats solidàries en el marc del concert. Per començar, discurs sobre l’escenari de Laura Palou, membre de l’organització Stop Mare Mortum, per fer crítica directa a la mala gestió de la crisi de refugiats que viu Europa i el Mediterrani i per aprofitar per introduir la cançó “El ningú”, que parla precisament d’això. Festa sí, compromís també. I és que també hi va haver solidaritat en l'àmbit local, amb la Marató de Donació de Sang de Centelles, organitzada per l’Associació de Donants de Sang d'Osona, i que els Bonobos es van encarregar de tancar amb el colofó del seu concert. Balanç final: 400 bosses de sang recollides.

Recta final i encara més protagonisme dels amics, amb la col·laboració a les veus de Laura Cruells, dels XY, i Gemma Humet, per acabar una hora i mitja llarga de concert, que sense por van definir com una de les millors nits que han passat sobre un escenari. Tot plegat per començar un nou viatge, que si l’anterior acabava dissabte a casa, aquest hi començava. Un viatge, que amb la maduresa de Crida!, tot indica que els portarà a recollir uns fruits sembrats durant mesos, en forma de més èxits dins i fora els escenaris, amb la mirada posada a aquest estiu, que amb el vespre càlid que ens van regalar, tots vam desitjar que arribés per poder seguir ballant a places com la de Centelles, que els seus fills van fer ballar dissabte.