Les Guilleries

En Joan Sala i Ferrer, més conegut com a Serrallonga, és un personatge que sempre m’ha fascinat. Era un criminal que cometia robatoris, segrests i assassinats; però també assaltava carruatges reials i, d’alguna manera, això és el que tots recordem amb un deix de simpatia. El boca-orella i les rondalles populars han contribuït a engrandir la figura d’aquest temerari bandoler, i convertir-lo en el Robin Hood que mai va ser.

Igual que a mi, en Serrallonga ha fascinat a escriptors, historiadors, músics i poetes. A la dècada dels 80 el grup de folk Esquirols va dedicar-li una cançó “Torna, torna Serrallonga”, que més tard fou versionada a ritme d’ska per Mesclat. Esquirols van posar la banda sonora a moltes nits de vivac a la intempèrie i molts nois i noies van créixer escoltant les seves cançons reivindicatives i d’estima a la terra que, encara ara, formen part d’un cançoner popular que s’ha anat transmetent de generació en generació. Esquirols amb aquest himne tan popular també van contribuir a fer més gran i llegendària la història del bandoler Serrallonga, i convertir-lo en un heroi nacional que havia de salvar el nostre territori de l’espoli i la destrucció.

Igual que jo, de ben segur que de petits –i no tan petits- heu somiat que sou en Serrallonga, i que vagueu per les Guilleries com si fossin el vostre jardí particular. Que escapeu dels malvats que us persegueixen, que dormiu sota un cel esquitxat d’estrelles i us banyeu en gorgs pregons. Que us refugieu al puig de la Força, entre les ruïnes del castell de Corniu del segle X. Que viviu nits d’amor furtiu a la balma de les Piques, igual com feia en Serrallonga. Que us enfileu a la Rocallarga i sentiu el món als vostres peus, tot divisant des de Sau a la Cellera, des del Far al Matagalls.