Cesk Freixas i Roc Casagran

Diumenge a la tarda la gent s'arribava, fugint del fred, a la sala d’actes del Casinet d’Hostafrancs, disposada a deixar-se abrigar per una estona agradable i plena a vessar de versos i de cançons, de riures i de somriures, de música i de poesia, de la mà de dues veus imprescindibles en el marc cultural i artístic dels Països Catalans.

El festival BarnaSants va acollir l’espectacle poètic i musical que des de fa temps ofereixen arreu del territori Cesk Freixas i Roc Casagran, en el qual els dos artistes estableixen un diàleg íntim i intens entre ells i amb la gent, per mitjà de cançons de l’un i poemes de l’altre, i ofereixen al públic una fotografia del seu món personal, i també del nostre; del món que tenim i del món que volem. En conjunt, tot un entramat de preguntes i de respostes, que van teixint-se sense descans al llarg del recital, entre repunts de crítica social, d’humor, d’ironia, de complicitat i de molta tendresa.

Els assistents van omplir, engrescats, tot de files de cadires i no van trigar gens a deixar-se endinsar en l’espectacle, que va conjugar les creacions dels dos artistes en funció dels temes de què parlen, dels interessos en què es basen, o dels sentiments que les van fer sorgir. La lluita i el combat van obrir aquell intercanvi de paraules i acords de què, més tard, l’amor, el futur i els sentiments en van esdevenir els amos.

El cantautor penedesenc va combinar temes del seu últim disc, Protesta (Temps Record, 2014), amb altres de més antics, de tots els seus àlbums, així com amb versions de cançons tan necessàries com “L’estaca” o “Què volen aquesta gent?”,  que el públic va cantar amb ganes i va acompanyar amb aplaudiments des de baix de l’escenari. L’escriptor i poeta de Sabadell va recitar poemes de tots els seus reculls i hi va incloure, també, textos de la seva última novel·la, L’amor fora de mapa, que tot just acaba de sortir del forn, i que inclou poemes que han estat, també,  musicats per Borja Penalba i Mireia Vives.

La complicitat entre ells dos es feia evident a cada segon, i prenia força en forma de mirades de sinceritat, de paraules ben triades i harmonies imprescindibles, i d’unes ganes incansables de riure’s del món i d’ells mateixos, per no deixar mai d’anar endavant i regalar un univers immens de sentiments i de carícies.