Simple Plan
Després de 4 anys sense tocar a Barcelona, aquest dissabte Simple Plan va fer parada al Sant Jordi Club en el marc de la gira del seu últim disc Taking one for the team (Atlantic Records, 2016). La nit va comptar amb The Bottom Line i Ghost Town com a grups teloners. La pluja no va impedir que els dos grups aconseguissin omplir pràcticament la meitat de la sala abans de l’arribada de l’estrella de la nit.
Una hora i mitja després de l’obertura de portes, arribaven a l’escenari els esperats Simple Plan, que van fer embogir la sala amb crits i xiulets de tots els fans que tant desitjaven sentir-los. Van escollir un tema del seu nou àlbum per encetar la nit “Opinion Overload”, que, tot i la seva recent estrena, va aconseguir que una bona part dels assistents la cantés a l’uníson. Acabat aquest tema, i amb la sala encara en xoc, van començar les notes de “Jet lag”, que ràpidament va identificar el públic, i els crits van tornar.
És clar que la passió per Simple Plan no passa de moda, igual que els seus grans clàssics, que any rere any van marcant noves generacions. A la sala s’hi podia veure gent de totes les edats, des de pares acompanyant els seus fills, fins a joves que rondaven la vintena i havien decidit fer-se amb l’entrada del concert per reviure les cançons que els havien marcat en una època.
La nit, a més a més de repassar els grans èxits de Simple Plan, també va comptar amb un parell de versions de temes actuals d’allò més comercials: “I gotta feeling” de The Black Eyed Peas, “Uptown Funk” de Mark Ronson i Bruno Mars, i el “Can't feel my face” de The Weeknd. Podríem considerar aquests temes com a innecessaris tenint en compte la trajectòria de Simple Plan, però la veritat és que van donar un punt desenfadat i familiar a l’actuació.
“Boom!”, tema de l’últim àlbum, va donar pas, ni més ni menys, a la mítica “Welcome to my life”, una de les cançons que més ha marcat al grup des de la seva presentació l’any 2004 i que va ser un dels punts àlgids de la nit. Al gran èxit, el va seguir “Kiss me like nobody’s watching”, que va aconseguir entendrir el cor de tots els assistents. La nit no podia anar millor, però sense dubte un dels moments més festius va arribar de la mà de “Summer Paradise”, que el van acompanyar de pilotes de platja gegants per acabar d’aconseguir la sensació estiuenca que transmet el tema.
“Crazy” i “I’m just a kid” van ser les encarregades de portar-nos fins al principi del fi. Dues grans cançons dels seus primers àlbums que els han acompanyat al llarg de tota la seva trajectòria. Però el públic no estava preparat per deixar-los marxar, i aquesta insistència va resultar amb la tornada del grup a l’escenari per oferir un bis que va començar amb “Shut up”, un altre dels gran temes de la banda. Però el concert encara no podia finalitzar, hi havia èxits imprescindibles que no havien sonat!
Així doncs, la nit va acabar amb: “This song saved my life” i “Perfect”, que van oferir-nos el moment més sentimental de la vetllada, que va donar pas al final d’un gran concert. Amb encenedors i mòbils a la mà, l’entregat públic va acomiadar Simple Plan, seguit del comiat del grup tirant pues, baquetes, tovalloles i fins i tot ampolles d’aigua als seus fans incondicionals que ho rebien com si d’or es tractés.
Se’ls ha de reconèixer que, després dels seus pràcticament quinze anys d’història, segueixen movent masses i robant cors.
