Obeses

Si hi ha alguna cosa que no es pot discutir dins un bon adoctrinament musical, és que l’excelsitud de la música d’Obeses és patrimoni artístic d’aquest gremi. Un concert del grup osonenc és perfectament catalogable al més pur estil Arnau Tordera com una experiència sensorial que val la pena viure i que s’ha de viure per entendre.

Il·lús de mi, confesso que, sense saber el que em perdia, no havia estat mai en un concert d’Obeses, tot i que en la meva defensa diré que des del primer àlbum, al meu cotxe hi ha sonat el sinuós rock inclassificable del grup. Sobretot trobo rodó el darrer CD, Monstres i princeses (Música Global, 2015) que ens van venir a presentar dijous passat al Born de Barcelona i que van defensar amb precisió musical i mestratge executiu en el directe. Els quatre músics pintorescos (l’un massa mogut, l’altre massa quiet; l’un massa pentinat, l’altre massa despentinat), van oferir més d’hora i mitja d’intensitat a un públic que erròniament estava assegut i que va haver d’acabar dret davant l’inefable èxtasi que les animades cançons produïen.

Començaven aviat amb “Guapo!”, un “peça” que Tordera dedicava generosament a cadascun de nosaltres a crit de: “Sou guapos i ho sabeu!” i seguien amb un dels temes estrella de la banda, “Botifarra amb seques”, que gairebé tothom se sabia i que va aconseguir posar-se els embadalits espectadors a la butxaca. “Se sent bé o falta volum? Volum amunt, senyor de la taula de so!"

Amb temes com “L’ombra sols fuig de la nit” o “La dotzena campanada”, Tordera explora els seus registres vocals més aguts i amb “Ens hem alçat”, un tema powermetal voraçment ben fet, acabava de rebentar el recinte. Amb “Brindem”, per mi un dels temes més sublims del disc, tant per harmonia com per lletra, consagraven un concert rodó.

I no puc estar-me de fer una menció especial a “El monstre de l’armari” i al seu espontani entre el públic, ni tampoc a “El tocador de senyores”, personatge que segons Tordera va estar tot el concert entre el públic, senyalant a un simpàtic aficionat que va estar tot el concert a primera fila donant-ho tot amb les seves banyes vermelles al més pur estil AC/DC.

Arnau Tordera conclou la sonata de comentaris excèntrics alhora que seductors al final del concert dient: “Un aplaudiment per l’organització, que ha convidat Obeses” i ensenya un mugró que dedica al públic boig que aplaudeix. A continuació se’n va. Se’n va al lloc al qual pertany: al del líder d’una de les bandes més ineludibles del panorama actual al nostre país i d’una de les bandes més necessàries que ha tingut qualsevol escena musical. Un fort aplaudiment, Obeses, el públic us estima.