Rosendo
Com cantava Miguel Ríos, “els vells rockers mai moren”. Si hi ha un rocker espanyol que pot fer seva aquesta frase, aquest és, sens dubte, Rosendo. Amb seixanta-un anys a les espatlles, l’excantant del mític grup Leño té corda per estona. “Ara desapareixerem un any per gravar un nou disc, però tornarem!”,cridava Rosendo abans de tocar "Agradecido". Per tancar-se a compondre i enregistrar el nou disc, però, el cantant de Carabanchel ha de posar punt i final a la gira que l’ha portat a tocar a cada racó d’Espanya on els rockers de tota la vida l’han rebut enfundats amb samarretes negres i jaquetes de cuir.
El penúltim concert abans del comiat temporal dels escenaris va ser dissabte al Sant Jordi Club, on els fans de Rosendo van poder gaudir de la força i energia que encara destil·la sobre els escenaris. El concert va tenir com a teloner Rodrigo Mercado, fill de Rosendo, que va posar la nota de contrast amb el seu pare amb un repertori que barrejava el reggae, el hip-hop i el soul amb punts de rock clàssic.
Tot i un inici fred entre ell i el públic, a mesura que anava avançant el repertori tot el recinte va començar a corejar, per sobre de l’eixordadora música, cançons com "Quincalla o no", "Corazón", o "Amaina la tempesta", i es va guanyar l’eterna gratitud del cantant madrileny. A poques hores de les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat, Rosendo va fer palesa la seva trajectòria reivindicativa. “Espero que demà, d’una vegada se’ls acabi el 'chollo' a aquests xoriços!”, va desitjar a ple pulmó abans de cantar "Vergüenza torera".
A mitja actuació també hi va haver temps per als més nostàlgics. “Aprofitem aquest ambientàs per cantar un tema de quan era un 'enano'”, comentava Rosendo just abans que en Rafa –guitarrista–, en Mario –bateria– i ell mateix toquessin les primeres notes de "El tren", una de les cançons més estimades dels seguidors de Leño. De cor matalasser, durant les dues hores de concert, el de Carabanchel també va tenir temps de recordar-se de l’etern rival de l’Atlético de Madrid quan, presentant "Sufrido", va confessar que “és una cançó que tothom creu que l’he dedicat sempre a l’Atlético de Madrid, pel tema del patiment. Però ara, l’únic que pateix és... el Reial Madrid!”.
Amb el públic ja a la butxaca i poc després de dedicar "El ganador" al barri que el va veure néixer, Rosendo va encarar la recta final del concert a ritme de "Flojos de pantalón", "Pan de higo" i "Loco por incordiar". Per acabar, ronda de bisos amb dos dels temes més antics de la seva trajectòria en solitari, "Y dale!" i "Navegando", i la més coneguda de la història de Leño: "Maneras de vivir".
