Premis Enderrock

La festa, per dins

Encara era clar que la plaça del Vi de Girona ja era plena. El photocall dels premis Enderrock havia de començar a les set de la tarda però, des de molt abans, ja hi començava a haver moviment a les portes del Teatre Municipal. Els grups anaven passant per l'escenari que La Xarxa havia instal·lat al mig de la plaça mentre alguns curiosos observaven amb sorpresa l'ambient. Txarango xerraven amb Aspencat asseguts en una terrassa de sota les voltes; Els Catarres intentaven saber l'ordre de les entrevistes i els compromisos diversos per no fer tard enlloc; músics i convidats se saludaven mentre, dins el teatre, tot es començava a preparar per a la gran gala.

S'anava fent fosc mentre, a l'entrada del teatre, començava la guerra del photocall. Fotògrafs estressats per aconseguir la millor instantània, periodistes intentant entrevistar els principals protagonistes, músics desubicats sense saber exactament on dirigir-se... Cada vegada més gent omplia una catifa vermella per on començava a ser complicat transitar. De cop, un falset d'Arnau Tordera (cantant d'Obeses), s'alçava per damunt del murmuri general i provocava els aplaudiments de companys de grup i amics. La nodrida representació política -encapçalada per la presidenta del Parlament Carme Forcadell i el conseller de cultura Santi Vila- anava arribant i tampoc s'escapava del seu pas pel photocall. S'acostaven les nou i a l'ambient de la catifa vermella s'hi començava a sumar el públic que anava arribant al teatre. Fotos, selfies, converses i bromes omplien l'espai.

Passades les nou, l'activitat es traslladava a l'interior del teatre. A la sala principal, el públic gaudia de la gala mentre, al saló de descans, músics i convidats feien petar la xerrada entre cervesa i cervesa. Les més de dues hores de gala passaven a gran velocitat i, mentre el públic abandonava el Municipal, al saló de descans no hi cabia ni una agulla. Feia ja més d'una hora que havia acabat la gala quan, sense gaire èxit, les hostesses intentaven començar a buidar l'espai. Va fer falta gairebé una hora per aconseguir-ho. El teatre, ara sí, es començava a buidar. Els més afamats buscaven un espai on poder sopar alguna cosa -qüestió no del tot fàcil un dia laborable, a Girona, passades les 12 de la nit- mentre la resta enfilaven el camí cap als Jardins de la Mercè, on la festa s'allargaria fins a altes hores de la matinada.