Carles Belda i els Monstres of Rúmbia
El dijous passat l’emblemàtic Mercat del Born, ara “Centre Cultural del Born”, va acollir l’actuació de Carles Belda i els “Monstres of Rúmbia”. Un lloc històric per a una nit que va repassar els èxits locals, comarcals i nacionals de la rúmbia, una encertada fusió entre la rumba catalana i la cúmbia americana.
La vetllada va comptar amb més de 15 artistes, que van portar el gènere genuí de la mà de l’acordió diatònic i elements del rock al cor del Born. Des d’un primer moment van aconseguir transmetre la seva eufòria al públic. La sala era petita i acollidora, es podria dir que guardava una gran similitud amb els típics casals dels pobles. Dues rengleres de cadires disposades als laterals, juntament amb una grada de butaques, esperaven l’arribada d’un públic que de mica en mica anava omplint la sala. A l’ambient es respirava un aire festiu, i familiar on es podien reconèixer els artistes saludant aquí i allà, i entre ells el protagonista de la nit, en Carles Belda. Aquell començament deixava entre veure que la nit seria de tot menys convencional.
Quan les llums es van apagar encara hi havia gent entrant i ocupant els laterals o fins i tot el terra. Perquè no seien?, ens podríem preguntar. La resposta era clara, aquella nit no farien falta. La música va començar amb el mestre Francesc Marimon amb dos temes de fa 100 i 50 anys respectivament. I tot i la quietud dels assistents, en Carles va prometre que acabaríem tots ballant un gran ball de festa major. Amb l’arribada de Joan Garriga a l’escenari, el públic ja no es va contenir i va començar a abandonar els seus llocs per ocupar la part central de la sala. Primer uns pocs, per acabar deixant totes les localitats buides i omplir per complet l’espai mitjaner. La festa major havia començat.
El “Volant” de La Troba Kung-Fú va ser el tret de sortida perquè el públic cantés i s’acabés de deixar portar per la música, ballant i impregnant-se de l’alegria que els envoltava. Van aparèixer algunes coreografies que van fer moure un grup a l’uníson, definitivament la rúmbia havia calat als ossos del públic. Després que una bona colla de monstres de la rúmbia haguessin passat per l’escenari juntament amb Carles Belda i Joan Garriga, va arribar el tema final de la vetllada, però no per això menys animat: “Foguera de St. Joan” de Víctor Pedrol. Un gran final per una nit plena d’èxtasis. Els 16 músics a l’escenari, i tot el públic a ras d’aquest per entonar tots plegats “La foguera va cremant en homenatge a Sant Joan, que comenci la festeta, apa som-hi que la rúmbia va endavant”.
I sense cap bis els llums van retornar la il·luminació a la sala, on tothom va compartir felicitacions per als músics i a poc a poc va anar passant a l’entrada del mercat, on un petit tast dels vins DO Alella esperava per donar un final màgic a la nit entre les ruïnes de la Barcelona del 1714.
