Ada Parellada

A part de la qualitat musical, aquesta cançó em reconcilia amb la sensació de fragilitat que tinc sovint i que sempre m'avergonyeix. A l'escoltar-la, em sento acompanyada i m'emociona.

Amb menuda vaig descobrir Sílvia Pérez Cruz. va ser una revelació. Me l'he posat en bucle moltes vegades, és una delícia.

Em va colpir la mort de Muriel. Aquell matí que me'n vaig assabentar vaig seure una estona davant l'ordinador per mirar fotografies que m'havia fet amb la Muriel, per recordar-la, però amb absoluta incredulitat, no podia acceptar-ho de cap manera. Mentre mirava les fotografies escoltava Abril 74 i va ser llavors quan vaig deixar córrer les llàgrimes fins copsar la pèrdua de l'amiga.

Em dóna molta energia. Em fa ballar. De l'àlbum Eufòria 5 - Esperança 0 m'agraden moltes. l'acostumo a escoltar quan tinc ganes de cridar i ballar.

La lletra d'aquesta cançó és preciosa. Són metàfores magnífiques, que il·lustren perfectament el sentiment de solitud quan trenques amb la parella. Mai un drap de cuina havia tingut la categoria que en Gavaldà li atorga. I jo, de draps de cuina, en sé un tros.