Recomanacions de l'equip

King Kong Boy

KKB

Pau Planas

Fa pocs dies descobria King Kong Boy, uns dels nous -i recents arribats- exponents d'una nova escena rock valenciana cada dia més potent. La banda sentencia l'aposta mestissa que havien explorat fins ara i sacrifica la secció de vents per llançar-se a un nou treball que sorprendrà als seus seguidors de sempre i que convencerà a molts nouvinguts. Amb uns aires que ens poden fer pensar en Love of Lesbian, els valencians es treuen un treball digne de ser escoltat amb calma i que els augura un molt bon futur.

Meteor

Enllà la llum

Xevi Planas

L’escena del rock valencià no deixa de produir nous noms que causen impacte en el sector. Dos anys després del seu primer treball, Meteor feia un pas més amb la publicació d’Enllà la Llum (Autoeditat, 2016), un cop sobre la taula que els ha portat als cartell del Festardor o del Festivern, entre altres. Per donar forma al disc, el grup valencià compta amb les col·laboracions de Julio Maloa (La Raíz) i Ivan Gosp (Aspencat).

Els Amics de les Arts

Un estrany poder

Sergi Paramès

Encara estic escoltant el nou disc d'Els Amics de les Arts Un estrany poder (Sony Music, 2017), bé de fet reescoltant. És un disc ben curat, com un bon pernil. No està saturat de lletres com els darrers però segueix tenint aquell punt sorner. Amb les ganes de festa i de directe que s'entreveu per la sonoritat tan ben cuidada, jo en destacaria dos temes: "Salvador" (la cançó més amical de totes) i "El vent tallant" que resona a "Benvolgut" del disc 10 mil milles per veure una bona armadura (Discmedi / Warner Music, 2011) de Manel, però millor. Com si a "Previsions d'acostament" de Blaumut hi afegisis la OBC.

Però sens dubte el millor d'aquesta cançó és la bateria. Hauria donat quelcom per poder ser en Ramon Aragall mentre gravava aquest tema i gaudir com segurament ho deu haver fet ell. Un "temasso" per escoltar a tot volum en algun lloc en puguis notar com bufa el vent.

Jordi Montañez

Cançons d'ara

Rocío Rodríguez

Ja fa uns anys, concretament amb el seu disc debut Dolça Victòria (Temps Records, 2011) vaig descobrir Jordi Montañez, però amb Cançons d'ara (Mésdemil, 2013) em vaig enamorar del seu projecte. El seu segon treball discogràfic va ser un punt d'inflexió que li va permetre donar un toc modern a la cançó d'autor, però sense deixar de banda les seves lletres punyents. I és que aquesta setmana us recomano un dels meus discos de capçalera, onze temes que van de la quotidianitat de les relacions fins a la reivindicació social. Gaudiu-lo!