Casa nostra casa vostra

Aquest dissabte el Palau Sant Jordi s'omplirà fins la bandera per reclamar l'acollida de refugiats. Una cinquantena d'artistes passaran per l'escenari en un concert de gran format que serà el preludi de la manifestació que tindrà lloc a Barcelona el proper diumenge dia 18 de febrer. Un concert que es dividirà en tres grans blocs argumentals per representar el viatge d'una persona refugiada i que comptarà amb artistes com Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Txarango, Sopa de Cabra, Antonio Orozco, Paco Ibáñez, Amaral i un llarg etcètera.

És per això que, aquesta setmana, ens hem proposat reunir 15 cançons dels diferents artistes que passaran aquest dissabte per la cita i que poden esdevenir cants solidaris en favor dels refugiats. Quinze cançons que qui sap si sentirem al Palau Sant Jordi i que s'acosten, des de diferents perspectives i punts de vista, al drama que viuen les persones que han d'abandonar casa seva.

Lluís Llach, "Venim del nord, venim del sud"

"Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no ens mena cap bandera
que no es digui llibertat,
la llibertat de vida plena
que és llibertat dels meus companys.
I volem ser per caminar
i caminar per poder ser"

Jaume Sisa, "Qualsevol nit pot sortir el sol"

"Oh, benvinguts, passeu passeu,
de les tristors en farem fum,
a casa meva és casa vostra
si que hi ha cases d'algú"

Joan Manuel Serrat, "Mediterráneo"

"A tus atardeceres rojos
se acostumbraron mis ojos
como el recodo al camino.
Soy cantor, soy embustero,
me gusta el juego y el vino,
tengo alma de marinero.
Qué le voy a hacer, si yo
nací en el Mediterráneo"

Txarango, "No t'adormis"

"Si la nit t'ha atrapat lluny de casa
i el camí t'omple de tresors les mans,
no portis res de mi a l'equipatge,
no vull ser un vell neguit mar enllà"

Clara Peya, "Galone"

"Com una mare que ha creuat tot l'oceà
i ha abandonat els seus dos fills per treballar
i té la foto dels seus nens sota el coixí
ningú no entén el sacrifici però és així"

Joan Dausà, "Com plora el mar"

"Com plora el mar

Quan veu un cos que cau,
un altre cos que cau
i la mort amb gust de sal
s'escola gola avall
i el fons els peixos corglaçats
imploren pietat 
i Neptú impotent abaixa el cap,
fa tan de mal però és llei de mar.

No entenc aquests humans"

Pablo López, "Tu enemigo"

"Si estos idiotas supieran,
que yo soy el hombre más rico del mundo así,
viviendo de tus abrazos.
Olvidaron, que el hombre no es más que un hombre,
que tus manos son mi bandera
y que tengo de frontera una canción"

Marina Rossell, "En el Mediterrani"

"On el primer colom va néixer sota una ombra,
hi ha sempre un olivar que mor sota les bombes;
i pobles oblidats... la guerra els va segant.
També un estiu molt vell que espera els que vindran.
Mediterrani al vent"

Macaco, "Mundo Roto"

"No dejes que este mundo roto
estropee tú sonrisa leré.
No dejes que este mundo roto
estropee tú sonrisa leré"

Ismael Serrano, "Luces errantes"

"Llevaré hasta tu casa
ramas de olivo en mis manos.
Futuro aplazado,
duro camino del refugiado.
Luces errantes
en tierra extraña,
sombras del pasado"

Gossos, "Som iguals"

"Es queda amagat en un racó.
Va despentinat.
Ningú diu res, és un lleó
que té por cada nit
Segueix l’ombra enganxada en els teus peus
caminant damunt l’onatge d’un desert

Agnòstics i cristians, viatgers del temps,
jueus i musulmans, fills d’altres déus
som diferents però iguals"

Gertrudis, "Amic del sud"

"Quin és el teu destí, amic del sud?
La distància és el camí on trobes l'esperança
quan et mantens en dansa res està perdut"

Manolo García, "Los errantes"

"Ahora que el bombeo de la sangre
descorazona extrañamente,
hoy pienso en la canción del emigrante.
En gente atrapada que lucha en su desierto,
en la gente corriente"

Oriol Barri, "Un món per a les persones"

"Hem vist el cel cremar de nit
i el cor de pedra
ha vist com moren els seus fills.
Estrany entendre per quin fi
i el món segueix així.

I que lluitis
quan no puguis més
a mi em trobaràs amb el cor despert
que et somia lliure com el vent.
Un món per a les persones"

Sílvia Pérez Cruz, "Corrandes d'exili"

"Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarona amb l'espatlla"