Recomanacions de l’equip

Aquesta setmana es podria dir que la recomanació no és meva. És d'en Pep Sala. I és que va ser ell qui, just després d'entrevistar-lo, em va donar el disc d'S'temple Bar. Em va dir que valien molt la pena i que els havia d'escoltar sí o sí. Com sempre que m'arriba un disc, de seguida que vaig poder vaig posar-lo a reproduir i, efectivament, valien la pena. I tant si valien la pena! Uns aires de folk de taverna, fortes dosis d'ironia i, sobretot, molta festa. Una recepta cuidada i un grup que val la pena descobrir si, com jo, encara no coneixíeu.

Aquesta setmana fujo de les meves recomanacions d’essència pop per obrir una finestra al punk. Segurament, si em veiéssiu no m’imaginaríeu mai en un concert d’estil "marginats" mediàticament, i posiblement no us equivocaríeu! No sóc cap experta en el tema, de fet, podria defensar-me millor parlant de cantautors protesta, però la música és sentiment i una proposta musical t’agrada o no t’agrada, independent de l’etiqueta que li hagin posat. Potser és la brisa del Mediterrani o la Tramuntana que ens deixa una mica eixelebrats a la Costa Brava, però les lletres crues, la veu trencada i la contundència de les guitarres m’atrauen! Blau cel, vermell sang (BCore Disc/Tesla Music, 2016) és el segon treball de llarga durada dels tarragonins Crim i us recomano que feu una escolta a la seva proposta! Val la pena!

El 2013, el grup empordanès feia un canvi en la seva trajectòria i deixava enrere Acció Festiva per convertir-se, simplement, en Acció. Amb On sóc ara (RGB Suports, 2013) veia la llum la cançó que encara ara identifica plenament la música d’aquests joves, "Ser diferent", i es convertia en un himne del grup que de ben segur tots hem sentit alguna vegada.

Ara que Teràpia de Shock ja és de facto una de els moltes bandes que abandonen enguany els escenaris de manera més o menys definitiva (recordem els finals i els retorns de bandes com Gossos o Sopa de Cabra), és un bon moment per dedicar-los una bona retrospectiva, però de moment ens quedem amb el primer disc amb el qual van guanyar el premi Enderrock com a millor grup revelació. Escapa't amb mi (RGB Suports, 2008). Tres anys més tard i ja amb dos discs a l'escenari, una cançó d'aquest primer àlbum els llençaria a recórrer Catalunya gràcies a la sèrie Polseres vermelles. Parlem de "Sense tu", cançó que prodreu trobar al seu disc de presentació: Escapa't amb mi.