Recomanacions de l’equip

Darània és una banda encara per descobrir. Aquesta setmana us animo a fer-ho. El grup acaba de publicar El silenci dels peixets (Picap, 2016), el seu segon treball. La peça que dóna nom al disc és la millor carta de presentació de la banda liderada pel guitarrista Daniel Sesé. La veu d'Ivet Remacha acaba d'arrodonir unes cançons íntimes i treballades que no us podeu perdre.

Ja fa uns mesos que sentir les notes d'un piano seguides de la veu trencada de Miquel Abras són sinònims de buit musical. I és que ja fa prop de d'un any que el bisbalenc va fer "L'últim adéu" a la sala Bikini de Barcelona. Amb els seu darrer -però, no últim- treball discogràfic, Per amor a l'art (Música Global, 2014), va voler reivindica la senzillesa. Aquell amor que va més enllà de la complexitat: la vida en si mateixa. La sinceritat de les seves lletres i la rapidesa amb la que t'atrapen les fluides melodies fan d'aquest un disc deliciós i alta ment recomanable!

Ara que Lax’n’Busto celebra 30 anys sobre els escenaris i es prenen un temps per reflexionar sobre el seu futur, em sembla el moment adequat per recomanar Llença’t (Discmedi, 2000), un dels treballs més celebrats de la seva trajectòria i del rock català en general. Amb temes com el mateix “Llença’t” o “Trepitja fort”, el disc es va convertir en un èxit de vendes i encara avui forma part de la memòria col·lectiva.

A vegades m'agafa la nostàlgia dels grups valencians i La Gossa Sorda és un grup que fa anys que m'acompanya. Tristament, posen punt i final (esperem que no per sempre) a la seva carrera. Però la seva música, evidentment, perdurarà. Saó (Autoeditat, 2008), és per mi un dels millors discs. El mític vers "T'estimo, t'estime, t'estim!" de "Camals mullats" o "Quina calitja!", "Tres de Pego" o "Etre canuts" formen part d'aquest treball, que barreja ska i rock d'una forma sublim. I és que podria nombrar totes les cançons com a preferides, i no sabria quedar-me amb una!