Recomanacions de l’equip

Amb Festival (Bankrobber, 2014), Sanjosex treia la seva faceta més irònica i divertida, una faceta en què demostrava sentir-s'hi tant còmode com en la melancolia o la profunditat temàtica que havia mostrat en altres moments de la seva trajectòria. Lluny quedava el reflexiu Al marge d'un camí (Bankrobber, 2010). Aquí el de la Bisbal es deixava anar fins a trobar un optimisme gairebé provocatiu. "Tot és guai quan ho veig tot guai" canta a "M'agraden els colors". Potser una de les frases que millor defineix el disc.

Respirar. Nostàlgia. Temps. Sentiments. Moments. I tot el que provoca escoltar un disc que t'explica bocins de vida des de que algú és un nen fins que arriba la mort. Una fusió de folck atlàntic i pop íntim català, tal i com es defineix Llúmia mateix, és el que trobem dins de Trossos d'una vida sencera (Gorvijac Music, 2013).

Per ser feliç cal molt poc, us ho ben asseguro! I quina millor demostració que recomanar aquesta setmana Peix sense espina (Satèlite K, 2015), un disc replet de melodies fresques i lletres optimistes que parlen de la quotidianitat del dia a dia de la forma més alegre possible. I no és només això, sinó que, a més a més, en Joan Rovira en el seu directe en solitari és capaç d'eclipsar tot allò que passa al seu voltant i omplir tot sol l'escenari amb la seva energia i proximitat des del minut zero.