Gossos

Enmig de la foscor, comencen a sonar les bases electròniques de "Zenit", la cançó que dóna nom al nou disc de Gossos. La platea esclata mentre es dibuixen els rostres dels cinc integrants de la formació amagats darrere unes màscares. Diuen que estan en el seu millor moment i per això han volgut donar aquest nom al nou àlbum. Potser és cert. El fet és que, si més no, estan absolutament alliberats. Potser és la llibertat que et donen més de vint anys de carrera. Gossos han passat per moltes etapes i ara ja semblen preocupar-los ben poc les etiquetes.

La bateria de Santi Serratosa es deixa sentir amb ganes, el reggae no tarda a tenir-hi presència i "Com abans" ens retorna cap a un registre més rocker. Els manresans ens porten per múltiples camins amb la naturalitat d'aquell qui sap que és al lloc on vol ser. Baixen les revolucions amb una intimista "Un nou present" i recuperen la potència amb "Plou al carrer". Només tenen 45 minuts i estan disposats a no donar respir al públic.

Al Mercat de Música Viva, s'hi senten còmodes. "És la nostra segona casa, segurament la primera musicalment parlant" explica Natxo Tarrés mentre recorda la seva primera actuació a peu de carrer fa ja 23 anys. Dels Gossos de llavors, en queda ben poc, només se'n conserva un joc de veus que es manté com a marca de la casa. A Zenit segueixen traient-li el màxim rendiment, conscients de la força que la combinació de les quatre veus aporten a les cançons.

És un dia per mostrar els temes acabats de sortir del forn, però el grup no deixava que monoplitzin l'actuació. "Corren" torna a situar el públic a l'àmbit conegut. Com si el grup tractés d'agafar embranzida per encarar la recta final. Ha durat poc, talment com un petit primer tast, però ens ha servit per confirmar que, efectivament, Gossos estan en un molt bon moment.