Marc Ràmia

Pau Planas

Els concerts a casa arribaven aquesta setmana a Girona i tenien a Marc Ràmia com a gran protagonista. Enmig de la tranquil·litat inalterable de la Vall de Sant Daniel, el cantautor hi arribava per presentar-hi el seu primer treball, A la vora del malpàs (Temps Record, 2014). Entra la lluita i l'amor, Marc Ràmia teixia un concert carregat de complicitat, pròxim i en constant diàleg amb el públic. Com si fos una trobada d'amics, compartien pensaments, reflexions, idees, cançons. Començava per la seva faceta més reivindicativa per, poc a poc, anar-se obrint als temes més personals. I, entremig, petits incisos en forma de versions. Un petit viatge cap a Euskadi per entonar una adaptació al català del clàssic de Mikel Laboa "Txoria txori" seguit d'adaptacions de peces d'artistes espanyols com Ismael Serrano o Andrés Suarez. També hi havia espai per versions de clàssics catalans com "Serà un dia que durarà anys", d'Ovidi Montllor. Entre versions i temes propis s'arribava al final, però el públic en demanava més i Ràmia els obsequiava amb una peça que, "en cas que arribi un nou treball, hi ha de tenir un pes important". Era la cirereta a un concert intens que seguia acostant la música al públic de la manera més natural i propera possible.