Recomanacions de l’equip

Dekrèpits

Festa major

Pau Planas

Fa uns anys que hem perdut la pista a Dekrèpits. El grup de Figures es va anar esvaint poc a poc fins a desaparèixer del mapa. Com tantes altres bandes del país. Aquesta setmana, però, m'ha vingut al cap la seva darrera referència: un EP de sis cançons que van publicar l'any 2012. Possiblement era el disc més treballat de la banda, amb unes cançons que mantenien l'ska característic amb fortes dosis reivindicatives i que es converteixen en el millor epitafi d'un grup que esperem poder recuperar algun dia.

The Penguins

Pugem al tren

Rocío Rodríguez

En els darrers anys s'ha trobat un nínxol de mercat poc explotat pels promotors: el públic familiar. Com a conseqüència s'ha posat de moda fer festivals per als més menuts de la casa, però contràriament a les intencions amb què els pares porten els seus fills al concert, els nens s'avorreixen i s'adormen per no encertar amb la proposta programada, l'hora o la durada del concert. Però, la formula per crear expectació i fer ballar a petits i grans The Penguins fa 5 anys que l'han trobada. L'espectacle Reggae per Xics és altament recomanable per passar una bona estona en família. Personalment, del repertori em quedo amb "La fera ferotge", una versió divertidíssima del clàssic d'Ovidi Montllor.

Falciots Ninja

David Brown

Roser Gamonal

Van presentar-lo casi en família a l'Heliogàbal de Barcelona i l'han arribat a portar a festivals com el Clownia fa poquíssim. David Brown (The Yellow Gate Records, 2015), segons asseguren ells mateixos, és un pont dels Balcans a Nova Orleans, passant per Londres i Jamaica. Si hi han arribat o no, ho podeu descobrir (i veureu que sí!) escoltant aquest EP brutal, però ja us puc assegurar que encomanen les ganes de viatjar, de riure, de ballar i de fer l'animal per tot arreu! Són falciots i són ninges. No hi trobareu res normal, i això es genial!

Alvians

Brúixoles

Guillem Planagumà

En plena fase de regeneració del pop en català, grups joves com els Alvians, amb un punt de vista fresc, són essencials. Amb referents del pop-rock del rock català de sempre, els Alvians en aquest primer disc han sabut combinar la contundència del rock més elèctric amb la quotidianitat del pop més digerible, sobretot gràcies a la veu femenina. Des de Sabadell, per mi un grup a tenir en compte, sobretot ara que ja preparen el segon disc.