Recomanacions de l’equip

Albert Pla

Ho sento molt

Pau Planas

Ha plogut molt des d'aquell 1989 en què Albert Pla va publicar el seu primer disc, però tants anys després, encara val la pena reivindicar aquell treball de debut d'un dels cantants de referència del país. Aquell àlbum, íntegrament en català, contenia algunes de les cançons de més èxit del cantant, com "Papa, jo vull ser torero", "La sequia", "La platja", "La vida d'un gat" o "La violació". Era l'Albert Pla més autèntic, més deixat anar i amb unes ganes boges de provocar un públic que, llavors, encara no el coneixia. Han passat els anys, però aquest treball segueix ocupant un lloc d'honor entre les obres mestres de la música en català.

Lád Cúig

Poemes de destrucció

Rocío Rodríguez

Aquesta setmana us recomano Lád Cúig, la meva descoberta de la setmana passada. N'havia sentit a parlar -de fet, van ser una de les primeres descobertes de la revista- però no m'havia parat a escoltar-los i he de confessar que ha estat un gran error. Són boníssims! Poemes de destrucció (Autoeditat, 2016) és el segon àlbum de la banda. Un disc de tendència punk i esperit celta, potent i punyent, de temàtiques socials i de taverna. Les col·laboració d'Ebri Knight, KOP, Desakato i El Pony Pisador són la cirereta final d'un molt bon disc que estic desitjant senitr en directe. Així que no dubteu i escolteu-los, valen realment la pena!

Tomàs de los Santos i Borja Penalba

Dones i dons

Roser Gamonal

No m'allunyo del sud aquests dies i us vull recomanar aquesta preciositat de treball discogràfic. Cançons pròpies de Tomàs de los Santos i Borja Penalba, un tàndem increïble, combinat amb poemes musicats de Vicent Andrés Estellés. Tot plegat, junt a Dones i dons (Mésdemil, 2014), històries de dona que us recomano moltíssim. "No puc dir el teu nom" és imprescindible i "Les rutes del teu cos" imperdible.

Nyandú

BUM!

Guillem Planagumà

Un grup sempre pot créixer, clar està. Sempre pot ser més ambiciós, anar a més. I Nyandú hi anirà, segur. Tot i això, per mi, ja han demostrat tant que em fascinen com a grup precisament això, amb ambicions. A més, ho han fet amb tant poc temps! Si bé el màxim exponent de tot això que dic en són els concerts, el disc no és menys apreciable. No exagerem, però per a mi aquest és un disc original com pocs.