Una nova esperança

Miquel Cubero
Cantant d'Ojo de Buen Cubero

Si algú es riu del nom de l'article, que es prepari. No us fiqueu mai amb Star Wars, aviso.

Se'm fa força impossible explicar els motius pels quals els músics mai haguem tingut una força suficient per exigir els nostres drets. Imagineu-vos la vida sense música. O un estiu de vaga musical. Que no hi hagués actuacions a cap Festa Major. A partir d'aquí, tornem a reflexionar sobre la força que realment tenim, que no és poca.

Aquests últims dies, la major sorpresa musical, en l'àmbit mediàtic, ha sigut el Primavera Sound, celebrat aquesta última setmana a Barcelona. Un impacte de 90 milions d'euros, 180.000 assistents i més de 300 actuacions, tal com assenyalava el diari digital eldiario.es.

La part curiosa seria preguntar-nos: d'aquests 90 milions, quina part se'n va realment a les actuacions? El festival contracta i dóna d'alta les artistes a la Seguretat Social, o són elles mateixes qui, amb el que se'ls paga, han de fer aquestes gestions? La gran majoria de bandes no passaran dels 800 euros, amb els quals hauran de pagar les altes, IVA (del 21%, no ho oblidem) i altres. Acaba sent deficitari en el nom de la promoció que suposa tocar en un lloc així, tal com passa al totpoderós Viñarock?

És per aquestes preguntes, molt menys mediàtiques, que s'està produint una agitació en el sector musical. La més significativa, almenys a escala de ressò, ha succeït a través de la creació de la "Unión Estatal de Músicos, Intérpretes y Compositoras", que té com a objectiu aglutinar les diferents expressions sindicals o individuals que busquen (i busquem) la millora de les nostres condicions laborals. La veritat, potser per inexperiència, però ho trobo quelcom apassionant. Pot suposar que, d'una vegada per totes, prenguem consciència de classe, de coneixement dels nostres drets. I que es coneguin públicament. No resulta estranya per a nosaltres la situació d'haver d'explicar per què cobrem el que cobrem, molts cops en negre i sense garanties de seguretat.

Barcelona, una vegada més

Per Pau Planas

Els Catarres tanquen gira. Ho faran amb set concerts en set de les principals sales de Barcelona. És un final de gira potent, amb una picada d'ullet cap a les dificultats que passen moltes sales del nostre país. Cal reivindicar la cultura de sales i aquesta iniciativa pot ajudar-hi. Una vegada més, però, es fa caient en el centralisme. D'acord. Els Catarres giraran per tot Catalunya aquest estiu. Tothom qui ho vulgui, sigui d'on sigui, els podrà sentir. Perfecte. El final de gira, però, igual que l'inici, es farà a Barcelona. Perquè sinó no seria un final de gira. I no em mal interpreteu. No estic carregant contra Els Catarres. Els Catarres no fan altra cosa que acceptar el joc que tots hem acceptat. En aquest país l'has de fer molt grossa si vols tenir presència mediàtica des de fora de la ciutat comtal. M'hi jugo un pèsol que el mateix final de gira que ha plantejat el grup, si l'haguessin fet en set sales d'arreu de Catalunya, no hauria tingut el mateix impacte.

Primavera Sound

Nou èxit del Primavera Sound que, un any més, ha relegat els grups catalans als horaris de menys afluència.

Zoo XXI

El col·lectiu Zoo XXI publica una cançó en defensa dels animals amb la col·laboració de múltiples grups i cantants.

Els Catarres

El grup anuncia un final de gira sonat amb set concerts a les set principals sales barcelonines.

Boig per tu

Després d'una setmana de votacions, els lectors de La Tornada heu escollit "Boig per tu" com la millor cançó del rock català.