El primer en la línia succesòria

Sergi Paramès

Els festivals a l’estiu són com els bolets a la tardor. Surten per tot arreu i tothom té dret a muntar-ne, això no és cap queixa. Però com els bolets, n’hi han de bons, boníssims i algun que altre que és millor no tastar.

Aquesta és la segona edició del Tintorera, el primer s’anomenava “petit festival de cantautors del mediterrani” i efectivament el cartell era força eclèctic, tot mirant de cercar cantautors amb diferents accents catalans i aranesos.

Per a la segona edició el festival ha crescut. Ja no és ni “petit” ni de “cantautor” però definitivament s’ha obert al “mediterrani”. L’espai de La Daurada Beach Club a Vilanova i la Geltrú té tot el potencial per a gaudir de la música oberta al mar. Enguany un bon treball de direcció artística ha portat a vuit grups repartits en dos escenaris i com els bolets n’hi han de grans i de petits però com el que compta és el seu sabor, podem dir que tots ha deixat un bon sabor de boca.

Crossing, Pantaleó, Blaumut, Tildo Muixart, Els Amics de les Arts, Porto Bello, Joan Rovira i Búhos, un gran elenc que podies trobar-te tot fent una paella o banyant-se a la platja durant tot el dia del festival. És el que té de bo un festival amb les capacitats per a ser el primer a la línia successòria.