Qui perd els orígens perd la identitat, canta Raimon. En el terreny musical, la identitat de molts grups també queda perfectament reflectida en els seus orígens. Aquesta setmana n'hem volgut recollir deu exemples. Deu músics que canten al seu poble per reivindicar, cada un a la seva manera, el seu origen.
"El meu poble
té una plaça de records,
fanals encesos
i banderetes de colors.
I un gran ball
dirigeix les nits d'estiu,
avui que tothom riu,
avui que és festa major"
"Massa gran pels qui em nascut,
molt petit pels qui han vingut.
Ningú troba la mida justa,
jo vull ferro tu voldries fusta"
"No és pas boig qui a casa torna
i ara ho tinc pensat i clar,
de Cal Negre fins a Cal Dorna
les llambordes vull gastar"
"Travessant sense pressa
els carrers de Torrent,
amb la guitarra a l’esquena
i cantant entre dents
melodies precàries
i versos incipients
que em transporten
de sobte al meu primer concert"
"Hi ha també un raconet
que només el sé jo,
ple de flors a l'estiu,
ple de flors a l'hivern.
El meu poble Alcoi"
"Reus als meus peus
i al teu cap, Mercadal,
tomb de ravals,
vermuts a Reus.
Reus no té mar,
però el mau far segueix encès
per si un dia el veus"
"I a València viuràs
apalancat en qualsevol bar
i callat esperaràs el teu final.
I a València moriràs i
el de la barra et farà cas
València ciutat,
tu m'has condemnat."
"El meu poble és aquella bota
perduda al nord del Penedès,
a mig camí d'Igualada,
entre camps d'oliveres i ceps"
"Tot el que hi ha al meu voltant
em fa sentir un estrany.
Me'n vaig, me'n torno a casa
me'n vaig me'n torno a Sau"
"Esta nit he eixit al carrer
i he vist com em miraves,
com demanant-me perdó
per les voreres i les cases.
I és que està trencant-me el cor
vore com t'humilien a poc a poc.
València, eres una puta"
Revista La Tornada
C/Ramon Muntaner, 22, 3r, 2a 17005 Girona - T. 616 70 49 74 redaccio@latornada.cat