Enric Montefusco
Aparcat Standstill, Enric Montefusco ja camina sol. El músic barceloní ja té a punt Meridiana (Buena Suerte, 2016), el que serà el seu primer disc en solitari i que va voler presentar en exclusiva al Mercat de Música Viva de Vic. "És la primera vegada que toquem junts en un escenari", reconeixia poc després de començar tot fent referència als músics que l'acompanyaven.
Montefusco s'ha buscat uns escuders de luxe. Pere Jou (Quart Primera) l'acompanyava al teclat, la trompeta, l'acordió, les percussions, la guitarra i el que fes falta. Un autèntic home orquestra capaç de fer anar la trompeta amb una mà mentre, amb l'altra, seguia la melodia de teclat. A l'altre extrem de l'escenari, Aleix Puig (Quartet Brossa) no es quedava enrere i no dubtava a aparcar quan calia el violí per acompanyar amb la mandolina o amb més percussions. I, al mig, marcant el ritme, la bateria de Ramon Rabinat.
Meridiana és un disc carregat de capes, de detalls, de complements. O, com a mínim, així ho deixa intuir la seva posada en escena. Només 45 minuts d'actuació ja deixaven entreveure que Enric Montefusco ha volgut trenar un primer disc intens i difícil de defensar per només tres músics. O, més ben dit, difícil de defensar per tres músics que no fossin els tres músics que l'acompanyen. L'excantant d'Standstill no dubta a tirar d'ironia quan cal o de buscar l'èpica en temes com "Todo para todos", el primer senzill d'avançament. S'atreveix amb els contrastos i no renuncia al passat.
Conscient que un concert format, únicament, per temes inèdits -o pràcticament inèdits- podia ser massa dens, el músic va aprofitar també per regalar al públic "Adelante, Bonaparte (I)", un dels temes més cèlebres d'Standstill. El concert, però, no deixava temps per posar-se nostàlgic, així que de seguida tornava al present i s'acostava a un final que el portava cap a l'imaginari més tribal. Amb tots els músics a la percussió, Montefusco s'acomiadava al crit de "Te invoco para decirte adiós".
