EnZel

El pop-rock de ponent
Nerea Serra

Amb la plaça Reial de Barcelona plena de gent asseguda a les terrasses, passejant o oferint espectacles de carrer, diverses persones es van aplegant davant la sala Sidecar, preparats perquè el grup lleidatà EnZel repartisca «una mica del seu verí» en un concert molt especial.

Els de Ponent comencen el concert amb un retard considerable però no defrauden. Tot i que ja havien tocat en una altra ocasió a Barcelona, aquest cop és diferent: sala de concerts, amb entrada... en definitiva, tots aquells elements que conformen un vertader concert de presentació. La del seu primer treball Capità Ibuprofèn (Discmedi, 2017), que comença amb les primeres notes de "La dels Andes" i un públic que es va repartint per la sala i animant-se en qüestió de poc temps.

La banda fa un repàs dels temes inclosos al disc, tot superant els més que notables problemes tècnics, especialment a l’hora d’interpretar “La de sol de tu”, quan fins i tot han de baixar de l’escenari per uns minuts. Malgrat això, el bon ambient i la importància de la nit no deixen que aquesta quede eclipsada pels contratemps.

Els assistents, en nombre, no són molts, però són molt. Es saben les cançons de “pe a pa” i les canten mentre ballen i gaudeixen de cançons com ara “La del Veler”, “La del Sulfur (o la de l’Apocalipsi)” o “La de la xocolata”. Sumits en un estat d’efervescència provocat pel pop-rock de la formació lleidatana, alguns potser fins i tot es prenen massa seriosament el títol de nit de festa! El concert transcorre entre fotografies i balls amb el grup a meitat concert, crits i aplaudiments, a més de regals d’articles com cd’s i marxandatge amb al·lusió directa al seu èxit “La de les calcetes”, cançó molt aclamada pel públic i que al final del concert es toca per segona vegada durant la nit que els presents no volen que acabe. I irremeiablement acaba, a contrari que la trajectòria d’EnZel, que acaba de començar i s’entreveu que donarà per molt. I és que potser podríem parlar del concert amb la mateixa formula que els lleidatans nomenen les seues cançons:

La nit del primer petit gran concert a Barcelona.

La que ens demostra que EnZel arribarà lluny.

La del principi de l’èxit.