Rombo

Les dones segueixen sent estoiques
Alba Nebot

A Tarragona, feia molta falta una dosi de dones. Si, a més, aquestes dones tenen bona veu, talent i presència a l'escenari, encara hi guanya més, la ciutat. Les Rombo van pujar a l'escenari de Sota la Palmera i van oferir pop i punch, molt punyent i molt melòdic, dedicat a la cinquantena de tarragonins que es van acostar a veure-les. Fa poc, els comentaris desafortunats (i probablement malintencionats) d'un periodista tarragoní de prou influència van recordar a tothom que encara li queda molt camí a recórrer a la defensa de la dona i de les seves llibertats. Així, les Rombo van afluixar el nus al coll de molts dels presents, que necessitaven sentir una veu femenina més assegurant que segueixen en peu de guerra. Dones estoiques i invulnerables, com elles mateixes es defineixen a través dels temes del seu únic CD, homònim a la banda. "Ocells", "Kickboxing" i la resta de peces que van ressonar a Tarragona tenen un efecte calmant a qui l'escolta, i ningú va ser immune a la seva delicadesa, que amaga una sorprenent força, sent una música amb ni una engruna de violència. L'espai la Palmera és un racó al cor de la ciutat que aconsegueix aïllar el públic i els músics, creant un ambient recollit, sota el cel, entre palmeres i fanalets de paper.

Els ritmes majoritàriament suaus de Rombo van acompanyar durant una hora la nit d'estiu tarragonina, agraint al final de quasi totes les cançons l'oportunitat d'haver-les convidat al festival Sota la Palmera, com si els que haurien d'estar agraïts no fóssim tots els presents. El públic no va ballar per se però, com si es tractés d'un senyal secret cap al grup per indicar que els estaven prestant atenció, es balancejava al ritme de la música, des de la canalla que acompanyava els pares a grups de joves de tots estils. I si al davant de l'escenari es veien encara espais buits és perquè el concert va començar a les deu, i és mala hora. Les Rombo es mereixen més atenció, com la van tenir els músics posteriors.

Així es va creuar l'equador del festival, que no s'ha encasellat en cap estil musical, ni tan sols en cap representació artística en concret, i que ha convidat al talent, en les seves diferents formes.