Jo Jet i Maria Ribot
En un petit univers de Gràcia i acompanyats de les cordes de la guitarra, els manresans Jo Jet i Maria Ribot tancaven una gira per escenaris plens d'històries i tocats per la brisa: els terrats. A ple pulmó defensaven les cançons que majoritàriament parlen d'amor i desamor. Aquesta gira ha servit per presentar l'àlbum recopilatori “Serà un dia que durarà anys” del projecte “Viatges i flors” (2014-2015). Com va dir el Jet al final de la vetllada: Jo Jet i Maria Ribot són persones, i aquestes persones són el públic que ve als concerts. L'experiència que va viure un grup de privilegiats la tarda de dissabte, mereix ser explicada.
La veu delicada de la Maria encisava el terrat, tot i que a vegades la veu profunda i greu del Jet se la menjava, però quan havia de treure potència, renoi, si ho feia, es deixava sentir i el públic s'enamorava, si no ho havia fet ja. Ningú dels allà presents podia negar que no sentien la música i el que cantaven. Només calia comprovar les mirades confidents que li dedicava el Jet a l'expressiva Maria, que amb les mans ho vivia intensament. El Jet tampoc es quedava curt, un cul inquiet tocant la guitarra.
Ella mateixa explicava que estaven molt contents de la gira que havien fet i de totes les cares somrients que havien conegut a cada terrat. “Marta” va ser una de les cançons més especials, va dedicada a la germana petita de la cantautora quan va fer divuit anys, amb un missatge clar: Viu la vida i deixa't d'hòsties. La lletra va fer viatjar al públic a l'Empordà i a la Costa Brava. El Jet va avisar que la primera part del concert havien fet les cançons lluminoses i que ara venia una mica de tristesa per caure al pou i tornar a pujar. “Dóna'm l'alegria d'anar a dormir trist”, va donar el tret de sortida al desamor.
Quan dues veus harmonioses s'uneixen només pot sortir bellesa pels sentits. Van aconseguir que el públic deixés les converses per més tard i els mirés per endinsar-se en el seu món minimalista amb tocs poètics i fet amb amor. A mesura que avançava el concert, es podia palpar en l'ambient que els assistents havien vingut a gaudir d'una altra manera ben curiosa d'acostar la música i conèixer nous grups. Van voler fer servir el públic de conillets d'índies i aquest va ser testimoni de les noves cançons que aniran al nou disc que estan preparant. “Peus de fang” va ser una d'elles i han volgut qüestionar-se si l'amor és per sempre tal i com la societat ens l'ha fet entendre. Un dels punts àlgids de la vesprada va ser quan van versionar “Serà un dia que durarà anys” d'Ovidi Montllor. Parla del dia que serem lliures; cadascú que s'ho agafi com vulgui, va dir la Maria.
El Jet i la Maria van proposar un canvi d'ubicació i van fer moure el públic i les cadires per formar una petita rotllana al seu voltant. Van aprofitar per agrair la feina que fan l'Helena i el Rubén, que sense ells no serien res. Tot seguit van donar pas als bisos, van regalar quatre cançons més. Van guardar-se les més animades per concloure a dalt de tot. “Abans que esclati el ginestar” parla de casa seva, les seves arrels. Nascuts i crescuts a Manresa. També fa referencia als falciots, uns ocells de llargues ales que fascinen al Jet. Si toquen terra no poden tornar a aixecar el vol amb l'impuls de les ales ja que topen contra el sòl. Es un cant a la vida: seguim volant mentre no arribi el dia que no puguem volar més.
El sol es ponia, i amb ell el concert, i de fons sonava l'últim regal que van deixar en aquell terrat ple de cares conegudes. Van musicar un poema de Miquel Martí Pol “Ara és demà”. Dissabte, dos de juliol del 2016, serà un dia que durarà (i serà recordat) anys. Ja compto els dies per tornar a fer l'amor (musicalment parlant) per sobre del blau cel (dels terrats) amb les veus de Jo Jet i Maria Ribot.
