Ovella Xao
És dissabte i davant els joves de Sabadell es planteja un dilema existencial: anar al Cebafoc o al concert d’Ovella Xao? Aquest cop, les ovelletes cedeixen les places al festival i decideixen cremar Ca l’Estruch, que s’omple més que mai. La sala està decorada amb gespa, feixos de palla i, indubtablement, l’omnipresent i famosa butaca marró. Els assistents al concert, quasi tots sabadellencs i amics dels membres del grup, són d’edats molt diverses: hi ha nens, hi ha adolescents, joves, gent de mitjana edat i algú força vellet.
A les fosques se sent el so del pastureig i tot seguit la cançó popular “Bella Ciao”. Silenci i... pam! Llums i músics encesos amb “Viure volant”. L’Aleix Herraiz i el seu solo de trombó fan ajupir-se tots els membres del grup, com faran quan després en Sergi Montcada amb la trompeta i el Pau Mas amb la guitarra ens mostrin la rauxa que tenen dins el cos. I és que no paren. El concert comença amb set temes seguits a plena potència: el Pol Mòdol i l’Aniol Riba quasi no toquen de peus a terra. Ja ho diuen, no? Viure volant. “Mentides”, “Dictador” o “La terra dels somnis”, que dediquen “a les persones que fugen de la guerra”, són algunes de les cançons.
La primera sorpresa de la nit arriba amb “Ens menjaríem el món”, quan en David Nuri, saxofonista de Bonobos, puja a l’escenari a fer gresca amb les ovelles. Més endavant, pujarà Doctor Prats a tocar “President”, tema en què l’Aniol imita el nostre Honorable President, Mariano Rajoy, d’una manera més que autèntica. Ovella Xao no només són uns músics en majúscules, sinó que també saben molt bé com fer la festa: ens fan fer el “pepitochocolatero”, ens porten des de Colòmbia una Shakira meravellosa que fa uns moviments d’estómac molt sensuals (efectivament, l’Aniol està guapíssim amb la faldilleta i la perruca) i ens toquen tot de cançons emblemàtiques de la infantesa d’una generació. Entre elles, “Aserehé”, “Antes muerta que sencilla”, “Cuando tu vas”, la música de Harry Potter o Mario Bros. Si és que toquen fins i tot el Cànon de Pachelbell! Tot, amb el so particular del grup.
Amb tot, acaben tocant tots els temes de l’àlbum que presenten, Pastureig (Autoeditat, 2016), sent “Per cert” l’últim abans que s’apagui la llum. Però no, la gent crida, aplaudeix i demana als músics que tornin a sortir. No tenen altra opció: quan una veu periodística diu pels altaveus que “el Menda Lerenda podria sortir en qualsevol moment”, les ovelles tornen a l’escenari. Acaben, ara sí, amb la “Canción del viajero”, cantant a capella i a uníson amb el públic “Nada vale un corazón si cuando sale el sol no sabe andar”. I, mentre els músics pleguen i fan la foto, sona la versió més ska de “Bella Ciao”, la dels italians Talco.
Entre el públic, la Núria comenta que s’ho ha passat molt bé i el Lluís troba que els músics estaven molt ben coordinats. Doctor Prats valoren molt la posada en escena, el so, l’energia i la festa. Les ovelletes també estan contentes: comenten que "l’enllaç entre cançons ha anat molt bé, tot i ser complicat" i que ha vingut molta gent. I, efectivament, la gent ha vingut, ha saltat, ha cantat i marxa contentíssima a seguir la festa al carrer. A aquest pas, l’Ovella Xao es menjarà el món.
