Da Souza i Power Burkas
Entre pedals de distorsió i cerveses han crescut els Power Burkas. Fills del més pur vigatanisme, el seu punk aferrissat i intens ha nascut al mateix lloc on van presentar dissabte el seu primer disc, Llarga vida al tarannà (Famèlic i BCore, 2016), com no, a la Jazz Cava de Vic.
Darrere els instruments, quatre personatges sensacionals però tímids. Difícil quedar-se amb la seva cara perquè quan no les hi tapen les seves cabelleres, et confons perquè se les han rapat. En principi, però, els noms són sempre els mateixos: Marcel Pujols (baix i veu), Claudi Dosta (guitarra i veus), Aleix Marban (guitarra i veus) i Martí Ferrer (bateria i veus), que conformen una de les alineacions amb els noms més catalans que he sentit mai.
Nit d’estrenes. Com a tret de sortida, el concert dels seus amics mallorquins Da Souza, que també presentaven per primera vegada el seu nou disc Gran salt endavant (Famèlic, 2016). Da Souza començaven i acabaven fent broma, amb una soltura hipnòtica potser pròpia de Mallorca: “Bona nit, nosaltres som es Power Burkas i presentam es nostre primer disc, esperam que us agradi”, deia pletòric Àngel Garau a la bateria.
Accent balear sobre melodies pop a estones més polides i tranquil·les i a estones més desenfrenades i desafiants. Tot plegat es va acabar amb un ambient immillorable perquè els Burkas pugessin al petit escenari. Ho feien i començava la intensitat. Mentre que els illencs deixaven treva de tant en tant amb melodies més calmades, aquesta colla, d’això, no en saben pas.
Acaben de treure el seu primer disc, però alguns ja els titllen de “l’esperança del punk i el garatge al país.” En tot cas no ho deuen pas saber. Sortien i deien: “Els d’abans us han enganyat, som nosaltres, els Power Burkas. Nosaltres però, no som mallorquins, de manera que no tenim sentit de l’humor i ens dedicarem a fer una mica de música”. I no sé si a causa de la música, de la seva espectacular presència sobre l’escenari i loquacitat musical, però van haver de fer dos bisos, obligats pel públic, amb ganes d’allargar la nit i de fer baixar el lloc, ansiós de més tralla i distorsió. No sé si són el futur de cap corrent musical, però jo em vaig deixar el cor al seu concert, si el trobeu, m’ho dieu.
