Cris Juanico

Diumenge a les 18:30 de la tarda el Tarambana de Cardedeu es va omplir de gom a gom per fer un mos del nou disc del Cris Juanico F(a)usta (RGB Suports, 2015). Després de saludar i provar la guitarra, el cantautor va començar amb “Pedres que rallen”, que els assistents reunits al voltant del petit escenari van aplaudir un cop interpretada. Entre històries cantades i el so de la guitarra continuava presentant el disc i parlant de com n'és de dura la distancia i com s'estranya la teva gent quan treballes lluny.

Les mirades del públic transmetien complicitat envers les seves cançons i els peus es movien sols al ritme reivindicatiu del menorquí. Acompanyat només de la seva guitarra i la seva veu, gaudia de la remor que venia de les primeres files, des d'on uns quants seguidors entonaven les lletres fent els cors. Tot i ser una tarda força tranquil·la al Tarambana, la gent cada vegada s'hi sentia més a gust. També va tenir temps per dedicar cançons a la seva terra, a l'amor i a la reivindicació, com “Aquest puny d'illa” que barreja una mica de tot.

Va sorprendre tothom cantant “Oye, como va” i animant que l'ajudessin. Entre riures i cares vermelles els assistents al concert li van seguir el joc. Un dels moments més esperats va ser quan va regalar al públic “No em facis ontes” (No em facis dentetes), molt celebrada i corejada pels seguidors allà presents. Mica en mica, però a ritme pausat, com les seves cançons, s'anava guanyant al públic nouvingut. La primera versió que va oferir va ser “Viatge a Ítaca” del Lluís Llach, cançó que va tocar al Concert per la Llibertat fa un parell d'anys. Quan ja quedava poc va tornar als orígens amb “Si véns” i posant-se al públic conegut a la butxaca.

Abans de donar per tancada la tarda que s'estava tornant vespre va cantar la cançó que obre el disc, “Com un infant” per a donar pas als bisos. Quan va tornar després que el públic ho demanés i aprofitant que hi havia un mural de l'Ovidi Montllor a la paret, el Cris Juanico va recordar que fa 20 anys de la seva pèrdua i va voler homenatjar-lo cantant “Tot esperant Ulisses”. La vesprada va arribar a ritme de “Na Dolores”, una cançó popular coneguda a les quatre illes. Li va donar un gir i la tornà a tocar amb aires de Jamaica i modernitzant-la una mica. Tenir seguidors entre el públic va ser una bona ajuda per animar a la resta i crear una bona conjunció i caliu al Tarambana, però potser no el suficient perquè el mos no es fes massa feixuc.