Ànima
El nou disc d’El Diluvi, Ànima (Autoeditat, 2017), era un disc molt esperat pel seu públic més fidel. L’àlbum anterior, Alegria (Autoeditat, 2015), havia deixat el llistó molt alt ja que una de les sis úniques cançons que el conformaven, "I tu, sols tu", s’ha acabat convertint en un himne del moviment feminista que sona a totes les festes alternatives.
El primer avançament del nou disc, "Vell Record", ja ens va deixar clar d’entrada que allò pintava bé, molt bé. Una cançó que transmet molta força i que va aconseguir arribar no només als fidels al mestissatge mediterrani sinó també als més habituals del folk-rock. La repercussió que va tenir a les xarxes va ser totalment merescuda.
Després d’aquesta primera pista sobre el nou CD, no podíem esperar més per la segona. Era fàcil suposar que el següent single seguiria la línia de "Vell Record", però ens van tornar a sorprendre. "Ànima Blanca", la cançó més tranquil·la i tendre del disc, va endinsar-nos a les ones, deixant-nos-hi navegar, i ens va deixar volar amb el vent. En definitiva, ens va transportar a un imaginari especial. Un estil una mica allunyat de la seva tònica folklòrica però amb molt bona rebuda igualment.
És evident que El Diluvi són clars referents del feminisme i també estan molt presents en la lluita dels col·lectius LGBTI. No és casualitat, doncs, que escollissin el dia de Sant Valentí per publicar el seu tercer i últim avançament, "Tendresa Insubmisa", que justament vol trencar tots els mites sobre l’amor romàntic. Acompanyada d’un videoclip molt encertat, la cançó està destinada a convertir-se en un altre himne de reivindicació.
Després d’aquests tres singles, les ganes d’escoltar les altres vuit cançons que conformarien el disc complet eren desmesurades. I, per fi, va arribar el 21 de febrer i, amb ell, un dels possibles discos de l’any. Ànima és el punt de trobada de l’essència de les onze cançons que conformen el disc, cada una amb un estil diferent però sense oblidar mai el mestissatge mediterrani que tant els defineix, amb unes lletres entenedores que transmeten de forma directa el missatge que porten per bandera: l’amor i la rebel·lia. Reivindiquen tots els tipus d’amor, totes les maneres d’estimar i la diversitat de les relacions personals. A més, ho fan acompanyats de diverses col·laboracions d’or i del tot inesperades: Zoo, Carles Belda, La Trocamba Matanusca i Pau Barberà. Totes quatre, molt encertades, hi sumen un toc del seu estil propi.
En resum, escoltar El Diluvi no és tan sols gaudir de la seva música sinó que, a mesura que vas comprenent les lletres, també comporta un aprenentatge personal. El següent pas és veure’ls en directe a la nova gira que comença el 4 de març i que recorrerà molts racons de Catalunya i del País Valencià. Us animo a escoltar-vos l’Ànima, tant des de casa com en directe. No ho podeu deixar escapar!
