Ponent oblidat

Si us parlo de pobles com Soses, Bovera o Almatret, potser us sonaran si sou de Ponent. Però jo, que sóc del nord, que poso els peus en remull a la Costa Brava o m’escapo a caçar bolets al Pirineu gironí, he de reconèixer que aquests noms de pobles no els sabria pas situar en un mapa. Em puc imaginar els matins boirosos de visibilitat nul·la i les cases de pedra tosca alçant-se tímidament per sobre els grans camps de conreu de secà que dibuixen un paisatge quadriculat. El campanar obstinat apuntant al cel amb delit, i les campanes trencant de tant en tant el silenci impertorbable d’uns pobles que sovint passen desapercebuts.

D’això es queixen The Companys, una banda de rock DCK (o “de secà”, perquè ens entenguem) que amb un toc d’ironia i bon humor reivindiquen la importància de la seva terra. El seu poble està oblidat i això és culpa de la pluja, o més aviat de la manca de pluja, segons les seves hipòtesis; i reivindiquen que els falten canals de reg que tants cops els han promès els que manen però que mai han vist fer-se realitat. Certament, aquests poblets són més a prop d’Aragó que de la capital catalana, que sovint aposta més per potenciar la franja marítima que mou més turisme que no pas les terres de Ponent que no porten guiris però que alimenten tantes boques. Mai plou a gust de tothom.