Garantia d'èxit

Aquesta temporada hem vist com apareixien noves revelacions musicals, s'acomiadaven grups molt estimats i tornaven als escenaris artistes llargament esperats. Però també hem pogut gaudir d'aquelles propostes ja consolidades que segueixen sent garantia d'èxit. Aquells grups que mai no fallen i que aquesta temporada ens han tornat a demostrar que estan en un molt bon moment. En aquest nou especial estiuenc en repassem els exemples més destacats.

Gossos 

Després de gairebé 25 anys de carrera, Gossos diuen haver arribat al zenit. "Sentim que nosaltres, generacionalment, estem en el moment de la vida en què pots observar d'on vens i mirar cap on vas i quan estàs en aquest punt, ets el que ets i ja no cal buscar massa cosa més" ens explicaven en una de les primeres entrevistes de la temporada. Això ho plasmaven en un nou treball discogràfic que esdevenia un inventari de tots aquests anys: "Si agafes les 14 cançons, jo tinc la sensació que és com una track list de la discografia de Gossos. D'alguna manera, hi ha tot el que Gossos ha estat en algun moment".

"Som d'una generació que encara creiem que les cançons poden canviar el món"

Gertrudis 

Cinc anys després de la seva darrera referència discogràfica, Gertrudis tornaven a la càrrega a la tardor amb Ara volo alt (Promo Arts Records, 2016), un disc que mantenia per complet la seva essència festiva. "Aquests grups que intentem fer ballar crec que som necessaris perquè la rutina cada dia ofega una mica més. Som la càpsula que et dóna les vitamines suficients per pensar que un altre món és possible" ens explicava Xavi Ciurans just després de publicar el disc.

"El bagatge de Gertrudis és prou ampli per poder jugar amb un ventall d'estils molt ample"

Projecte Mut

Projecte Mut celebraven enguany els 10 anys de carrera i han volgut commemorar-ho amb un disc recopilatori molt especial. La banda eivissenca va tornar a enregistrar les seves cançons més emblemàtiques i ho van fer acompanyats d'una bona colla d'amics. Els Catarres, Els Amics de les Arts, La Pegatina, Maria del Mar Bonet, Gerard Quintana o Gossos són algunes de les veus que acompanyen el grup, que ja pensa en un nou disc d'estudi. "Mentre estàvem fent aquest disc, més que mirar enrere el que hem fet ha estat fer cançons noves" ens reconeixien ja al mes de novembre. Ara, aquestes cançons ja estan a punt de sortir del forn i sembla que aquesta tardor ja es podran escoltar.

"No ens surt mirar enrere"

Blaumut 

Amb el seu tercer treball, Equilibri (Música Global, 2017), Blaumut s'han consolidat com una de les propostes de referència en el circuit català. Sota la producció de Marc Parrot, la banda barcelonina va voler mantenir la sonoritat més elèctrica que ja havia començat a experimentar amb El primer arbre del bosc (Satélite K, 2015). "Potser nosaltres formem part d'un punt que està fora de la realitat i caminem un pam damunt de terra sense trepitjar massa el món real" reflexionaven coincidint amb la sortida del disc. "El nostre és un món més oníric", sentenciaven.

"La voluntat és que les cançons s'interpretin com l'oient les vulgui interpretar"

Miquel Abras 

Després de prop d'un any d'aturada, Miquel Abras tornava aquesta primavera amb La vida en un sospir (Música Global, 2017), un treball on apostava per una sonoritat ballable i vitalista, però on també cantava al desamor amb una certa melancolia. "Aquest sisè disc jo crec que segueix amb la línia de menjar-nos la vida i viure el moment" explicava el de La Bisbal. "És un disc on hi ha tres cançons d'amor, de les quals dues són de desamor, però no vol dir que sigui un disc fosc" continuava.

"Cada artista ha de crear el seu estil a través de les seves limitacions"

Mazoni 

Despullat de l'electrònica i l'electricitat que l'havia acompanyat en els últims discos, Mazoni tornava enguany a l'essència de la guitarra i la veu. "No em considero molt bon cantant, molt bon guitarrista o molt bon productor i si hagués de quedar-me amb alguna cosa de què estic orgullós seria de les cançons, per tant, he fet un disc de cançons" ho resumia. És per això que apostava per un disc en solitari, gravat en directe i amb què es retrobava a ell mateix: "Com que en aquest disc hi ha molt pocs elements i els controles molt, és fàcil trobar-se i dir: 'Qui sóc jo? Com vaig començar amb tot això?'. Llavors et trobes en la fase aquesta de tenir 16 anys i estar a l'habitació composant les primeres cançons amb una guitarra".

"Volia, amb molt pocs elements, intentar transmetre el màxim possible"

Cris Juanico 

Després de més de 26 anys de carrera, Cris Juanico ha decidit fer inventari. Diu que és poc amant dels recopilatoris -"sempre he estat una persona i un músic que he intentat mirar cap a davant perquè al final, el que interessa és el que ha de venir i sempre penses que encara has de fer la millor cançó i el millor disc" explica-, però aquesta vegada ha volgut fer una excepció per elaborar un doble CD amb 13 cançons 'desordenades' i 13 rareses 'recuperades'. Un disc, a més, que esdevé el preludi d'un nou àlbum de temes inèdits que espera publicar en breu i que ja avança que el retornarà cap al rock després d'uns anys d'exploració d'altres estils.

"Tenia ganes de tornar a aquell origen i a aquell punt de partida que és el pop-rock"