Música i dol
Quan estic trist el primer que faig és escoltar música o cantar-la però pel que es veu, al nostre país el dol el fem anul·lant concerts i fent partits de futbol!
Aquest passat cap de setmana la Generalitat va decretar tres dies de dol oficial pels atemptats de Barcelona i Cambrils. S’han anul·lat molts concerts per respecte a les víctimes i alguns fins i tot per seguretat. Fins aquí, tot correcte. Però hi ha alguna cosa que no em quadra.
He vist molts companys músics anunciant la cancel·lació del concert, però també he vist restaurants plens, he vist les fires, tómboles i “autochoques” a tope, discoteques i bars oberts el divendres i el dissabte, centres comercials a vessar, he vist cotxes fent cua per aparcar a la platja i he vist partits de futbol de diferents categories ocupant els minuts de ràdio i televisió corresponents. Si és així, el dol col·lectiu no m’agrada. Sense cantar perquè estem tristos i ja està?
Vivim moments emotius, de tristesa, delicats i complexos de gestionar (emocionalment i políticament) com a societat, però em sembla simptomàtic que sempre la cultura, que en moments així és més necessària que mai, sigui la primera en desaparèixer del mapa. Personalment no m’ha afectat perquè els dos concerts que tenia s’han realitzat. Han sigut dos concerts amb un record per les víctimes, amb minut de silenci inclòs, i us puc assegurar que ha estat una de les millors maneres de viure i compartir col·lectivament el dol, i el mateix he vist en opinions d’altres músics que sí que tocaven, perquè precisament la música, l’art i la cultura és un bàlsam per les ànimes, un element de cohesió social, una forma de compartir sentiments i emocions col·lectives, allò que ens pot ajudar a ser una societat sense por, inclusiva, diversa, empàtica, respectuosa...
No sé com s’havia de fer. Evidentment les festes de Gràcia, ni que fos per seguretat i proximitat, entenc perfectament que es cancel·lessin, però que normalitzem que es juguin partits de futbol i s’anul·lin concerts és la senyal que hi ha alguna cosa que, com a societat, i especialment els nostres representants, no hem aprés. I és el valor de la cultura. No és cap novetat, ja ho sabem, però en aquests dies que les opinions personals corren per les xarxes més que mai he pensat que s’havia de comentar.
Més música i més cultura, ara més que mai!
