Pi de la Serra i Coses
Unes festes històriques per homenatjar el passat i celebrar el present. Així es podrien definir les Festes de Gràcia d’enguany, que han celebrat el seu bicentenari. Un aniversari que ha volgut bufar les espelmes gaudint del retorn de grups mítics que han fet vibrar les places de Gràcia, músics de la història de la festa, com Quico Pi de la Serra, qui va actuar a la Plaça del Sol -també coneguda com a Plaça del Folk– en una nit dedicada a la cançó protesta. Un recital on també va participar el clàssic grup Coses amb el seu concert conjunt amb la Cobla Sant Jordi.
Entre llums i decoracions, i en un ambient típic de festa major, el públic de sempre i alguns curiosos esperaven assentats a les cadires habilitades al bell mig de la Plaça del Sol. Sigil·losament, Pi de la Serra i l’harmonista Joan Pau Cumellas, entraven a l’escenari i el concert arrencava amb “Si la merda fos or els pobres naixerien sense cul”, del darrer àlbum Dues Tasses (Temps Record, 2015). En el repertori no van faltar els blues “Hey hey baby”, de Big Bill Broonzy, i “Me and my chauffeur blues”, de Memphis Minnie, cançons simples, sense lletra, però que van fer moure tímidament les cames a baix de l’escenari. I parlant de clàssics, el cantautor va recuperar temes com “Maria Joana”, dedicada a l’expresident uruguaià José Mujica per legalitzar la marihuana, “L’home del carrer”, una cançó que porta amb ell des de fa anys explicava i “L’escola de Ribera”, doncs no podia faltar un tema d’Ovidi Montllor. La cirereta del pastís va arribar amb la mítica “Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol”, amb tota la plaça taral·lejant la tornada, i com a cloenda “Sóc Francesc Pi de la Serra”. Quan semblava que el concert havia acabat, “La cultura” i “El burro i l’àliga” regalaven el final més reivindicatiu. Quico Pi de la Serra va demostrar, una vegada més, que desprèn passió per la música i que és capaç de transmetre-la en cada nota, en cada lletra i en cada gest.
A ritme de batucada les cerveses corrien per la plaça aprofitant els breus minuts de pausa. La xerinola envaïa l’ambient quan el grup Coses unit amb la Cobla Sant Jordi sortien per fer reviure els anys 70 de les festes de Gràcia. Empeltats de folk rock, amb textos propis i de poetes com Miquel Martí i Pol i Miquel Desclot, i també anònims populars, els Coses revifaven temes inèdits amb l’embolcall sonor de la cobla. “Cada cop que el sol”, “El campaner de Taüll” o “Filipus Quintus” són algunes de les cançons que es poden retrobar al disc Així s’encenen al vent (Discmedi, 2016) i que van avivar el final d’una vesprada tradicional de festa major.
