9son

Aquest divendres, 9Son tancaran gira amb un concert molt especial al cicle EnciSAT. La banda acomiadarà un dels seus membres, Joan Palà -que a partir de la primavera s'incorporarà a la nova gira de Txarango-, i posarà punt i final a una etapa de sis anys que diuen que ara donen per acabada per obrir-ne de noves.

Què hi trobarem divendres al SAT?

Carla Gordo: El concert serà un homenatge a la nostra trajectòria. Amb la marxa d'en Joan tanquem una etapa. Per a nosaltres ha marxat una peça clau del grup, un membre que era vital i hem vist com se'ns ha capgirat l'horitzó. Ho estem entomant amb molta força però hem de tancar aquesta etapa. Serà un concert més aviat íntim perquè serà en una sala amb el públic assegut i, tot i que no diem que la gent no s'aixequi, assaboriran diferent la música i tindran l'oportunitat de gaudir diferent de les lletres, potser amb arranjaments especials per a l'ocasió. Al final, a més, vam decidir que no hi faríem col·laborar ningú. Ja vam fer un concert molt bonic a Luz de Gas on vam convidar moltíssima gent i ara volem fer alguna cosa diferent. També ens hem atrevit a afegir una novetat. En Joan marxa i al seu lloc ha entrat en Roger Gaya, que, a part de músic, és pagès i fa dos productes estrella, que són el vi, que el fa artesanalment i ecològic, i l'oli. Per això ens hem atrevit a fer el vi i l'oli de 9Son, que serà un petit homenatge a la seva entrada. Serà un vi negre que es diu Lliure i un oli molt bo que està fet de sol a sol.

Com surt la idea de posar-vos a fer aquests dos productes?

Ferran Caba: A 9Son som tots una mica de la ceba.

CG: De fer-la, la ceba. En Ferran, aquí on el veieu, treballa molt l'hort. Hi ha molta gent a qui agrada el producte fet a casa.

FC: La majoria vivim en ciutats però tenim aquesta cosa bucòlica i ens tira la terra. De fet, moltes de les temàtiques de les cançons parlen d'estimar el passat per construir un futur millor i nosaltres sempre hem tingut això present. A més, ens hem saltat la llista de venda perquè és un oli utilitzat per restaurants amb estrella Michelin, per tant, venem un producte de qualitat.

En els últims anys hi ha hagut força grups que s'han animat a fer vins, però moltes vegades només hi posen el nom. Pel que dieu, vosaltres l'heu fet literalment...

FC: Exacte!

CG: Que quedi clar, però, que ningú ha trepitjat amb els seus peus el raïm! Tampoc hem arribat tan lluny. És un vi que s'ha fet amb les vinyes d'en Roger, que són centenàries. I l'oli igual. En aquest cas, no sabem si hi ha algun grup que hagi fet algun oli, però a nosaltres ens ha casat molt bé amb el concepte de sol a sol.

La sensació de final d'etapa l'aporta el comiat d'en Joan o ja sentíeu que calia tancar una etapa independentment d'aquest adéu?

FC: Nosaltres portàvem la cinquena posada. Teníem un camí molt establert, una base molt consolidada i anàvem amb el pilot automàtic investigant coses noves. En el moment que ell ens va dir de marxar va ser un cop molt dur. També emocionalment. És gairebé com un trencament amb la parella.

CG: Per Nadal havíem fet un viatge amb en Joan a Cuba perquè ens apassiona la música cubana i vam venir amb el cap ple d'idees i amb mil ganes de posar-ho en pràctica. Just en aquest punt en què vèiem un horitzó molt clar amb ell, va haver-hi aquesta sorpresa i això ens va fer reconduir la ruta.

FC: Han sortit coses molt positives i ens emociona molt el que vindrà. L'altre era un camí conegut i sabíem exactament on volíem anar i el fet que ell marxi ens ha fet prendre un camí alternatiu i anar-lo descobrint també fa molta il·lusió.

CG: Les persones, d'alguna manera, porten la seva música a dins. Que ell marxi vol dir que no reeixirà una part tan llatina com potser ens imaginàvem després d'aquell viatge a Cuba. Ara potser es barreja d'una altra manera i ens dóna l'oportunitat d'estar molt oberts al que pugui passar musicalment i a realment fer un canvi.

L'adéu d'en Joan fa que canviar la sonoritat de la banda sigui gairebé obligatori?

FC: Inevitablement canviarà. Encara que volguéssim continuar fent el mateix canviaria. En Roger és una bèstia, com ho era en Joan, però cadascú té el seu segell. Però encara hem volgut donar una volta més a la roda i, a part del canvi inevitable, hem volgut investigar aquest camí paral·lel que portàvem. És com descobrir un nou 9Son.

Cap on anirà aquest canvi?

CG: Ara estem començant a produir les cançons. El nostre missatge parla molt des de la vitalitat i l'optimisme, des d'afrontar la vida amb tota la seva complexitat i duresa però amb el punt de la ironia, la gràcia i l'humor. La nostra música, malgrat les sonoritat o l'estil que agafem, sempre té aquest fons. El que és probable és que, com ja hem fet durant aquesta gira, incorporem més part electrònica. Estem en fase de prova. Aquesta sonoritat acústica que hem tingut fins ara, que emana de la rumba catalana, la música llatina i tots els derivats amb què nosaltres ens fusionem, volem pensar-la amb un caire més actual i modern. I això implica unes sonoritats que no s'han barrejat fins ara. Segurament anirà per aquí la cosa, però encara estem produint.

FC: 9Son té un budell enorme i d'això no ens en desprendrem. Això és el que conduirà d'una etapa a l'altra.

Hi ha un punt de por davant tot aquest canvi que s'obre?

CG: Ara ho estem vivint des de la il·lusió. Nosaltres mai hem sigut un grup que tingui cap mena de por o de barrera davant la llibertat. Sempre hem apostat per fer coses que potser no tothom et compra d'entrada. Nosaltres hem volgut fer la nostra música, tenim el nostre segell, fem un tipus d'espectacle molt nostre i no ens fa cap tipus de por perquè sempre estem vius musicalment. La música és un vehicle i no has de tenir por de canviar de rodes perquè al final tu tens una finalitat, un missatge i una necessitat i, a partir d'aquí, tot pot passar.

L'anunci d'en Joan va arribar a fer trontollar la continuïtat de 9Son?

FC: Som molt tossuts, nosaltres. I especialment jo. No ens ho vam plantejar de deixar-ho. Nosaltres fem música i pensem en l'espectacle que ens agrada produir i com ens agrada connectar amb el públic, però no considero que fem una música per vendre'ns. Llavors, tenim aquesta llibertat de poder dir: marxa en Joan, doncs anem a fer una cosa nova que ens il·lusioni a tots igual o més. Tenim corda.

CG: Sí que és cert que quan un grup plega és per causes majors i és veritat que la marxa d'en Joan hagués pogut ser una causa major. Hagués pogut ser-ho, però tenim una necessitat que va més enllà que una persona marxi. Tenim un projecte a fer i això durarà molt de temps.

"Ha marxat una peça clau del grup, un membre que era vital i hem vist com se'ns ha capgirat l'horitzó"

Per al final de gira heu escollit un teatre, un espai on us  veiem poques  vegades. Com és que vau voler fer aquesta aposta?

FC: El cicle EnciSAT i Els Amics de les Arts ens van dir que els feia il·lusió que tanquéssim aquesta edició i nosaltres allà hi vam veure un filó d'or. Actuar en un teatre també dóna aquesta calidesa i aquesta intimitat. A més, és un teatre on caben només 300 persones i després pots sortir a parlar amb tothom.

En els concerts en sales o a l'aire lliure és inevitable perdre aquesta calidesa?

CG: Nosaltres, com a grup, tenim dues grans facetes. Som un grup que dalt d'un escenari et fa un espectacle molt potent i enèrgic i la distància amb el públic potser sí que és molt més gran i et crea una sensació de vertigen i de magnetisme alhora perquè estàs treballant amb una dimensió molt grossa; però el feedback que demanem al públic i el tipus de reacció que busquem és molt pròxim. Això fa que no ens espanti estar en un teatre perquè la proximitat amb el públic la podem jugar a moltes distàncies.

Ha calgut revisar molt el format del concert per adatar-se a aquest espai?

CG: Teníem ganes de fer una cosa diferent a la que havíem fet durant la gira. És un homenatge a la nostra trajectòria i la gent veurà com la música ha anat evolucionant. Cançons que fa temps que no se senten se sentiran... i ja no dic més!

Després d'aquest concert, preveieu nou disc per a la primavera?

FC: Estem mirant calendaris. No sabem encara quan traurem el disc. Com que estem investigant noves sonoritats i noves maneres de fer, no sabem el temps que ens pot portar. No crec que sigui a la primavera. Serà una mica més tard, suposo. Començarem a gravar el disc molt aviat però volem prendre'ns-ho amb calma i poder crear el producte del qual estiguem ben orgullosos i satisfets i quan surti, sortirà. Tenim aquesta llibertat que ens dóna no tenir un rellotge darrere que et marqui els tempos. Sempre hem volgut apostar per una música molt treballada i cuidada i ara encara més.

Des de la publicació d'Íssim, teniu la sensació d'haver marcat un punt d'inflexió en la trajectòria de 9Son?

CG: El primer abans i després va ser la presentació. La presentació del disc, la vam fer a l'Apolo, que era una aposta molt forta, però vam omplir i aquest va ser el primer punt d'inflexió. A partir d'aquí, internament vam tenir altibaixos per qüestions de mànagers, companyia... Vam tenir algunes dificultats però al final hem posat tota la carn a la graella i hem fet molts concerts. N'estem molt contents perquè veus que fas el que t'agrada, has tingut problemes però te n'has sortit i el teu públic encara creix més.

FC: Nosaltres ho podem dir: ningú ens ha regalat res. Ningú. Al final molta feina d'aquest any l'hem fet nosaltres i tenir les durícies a les mans d'haver-ho fet dóna un orgull brutal i més quan l'estiu passat ha estat al·lucinant de concerts i de resposta de la gent.

"És probable que, com ja hem fet durant aquesta gira, incorporem més part electrònica"