Una temporada de clàssics

Noves veus, grups revelació, propostes que es consoliden... Cada temporada ens deixa un bon grapat de novetats musicals. De vegades, però, és fàcil oblidar els clàssics, que segueixen en plena forma. En el tercer especial estiuenc recollim aquelles propostes ja consolidades que aquesta temporada han seguit donant guerra.

Raimon

L'hivern passat, Raimon celebrava els seus 75 anys amb un doble concert a l'Auditori de Barcelona. Poc després d'aquell recital no dubtava en parlar de futur, i deixava clares les seves intencions: "Tinc una certa edat i vaig fer una cançó que ho diu: 'amb més records que projectes', però els projectes encara hi són". El cantant, a més, feia evident la voluntat de tornar a tocar al País Valencià, on en els últims anys no hi havia pogut tocar tant com volia: "El PP ha lluitat sempre contra la llengua i la identitat catalanes, però ara això ha canviat. La gent que està al govern és gent més democràtica, més amable i més esquerrana i les coses es poden fer. Vull recuperar una mica aquests 75 anys perquè allà hi ha gent que no m’ha sentit mai en directe" destacava.

Adrià Puntí

Després d'uns anys de travessia pel desert, Adrià Puntí ha tornat i està en millor forma que mai. Uns mesos després de publicar el seu esperat nou disc, el cantant reconeixia que "sóc una persona amb energia i per més fosca que sigui la situació sempre veig una llum". Aquesta mateixa filosofia sembla aplicar-la a les cançons del nou treball: "Sempre he tingut un deix de tristor, però per més trist que sigui, de la mateixa manera que en una cançó optimista hi ha un punt trist, a les cançons tristes de vegades també hi surt la llum" explicava.

Pi de la Serra

Després de pràcticament deu anys sense publicar noves composicions, aquesta temporada ha arribat un nou treball de Pi de la Serra, on combina peces de tota la seva trajectòria amb temes inèdits. Poc després de publicar-lo, el cantant se sincerava i reflexionava sobre la professió i la seva trajectòria: "Jo dic que em considero un artesà i l'artesania s'està perdent perquè es fabriquen les coses perquè es consumeixin massivament". Tot i això, es mostrava convençut de seguir endavant, tot i que reconeixia que "el procés creatiu d'inventar i escriure coses cada vegada és més difícil perquè intento explicar coses d'una forma diferent de com ja les he explicat". Fidel a la seva filosofia, el cantant no dubtava tampoc en analitzar la situació política del país i deixava clara una premissa: "Per què ens hem de sotmetre a les lleis? Les lleis són unes coses que ha fet el poder per tenir la gent lligada. No em vull sotmetre a la llei!".

Los Guardians del Pont

Quim Mandado i Martín Rodríguez, qui van ser cantant i bateria de Sangtraït, es mantenen en plena forma i, juntament amb Joan Cardoner segueixen donant guerra amb Los Guardians del Pont, un grup que aquesta temporada no ha parat. Juntament amb l'Orquestra de Cambra de l'Empordà han girat l'espectacle La simfonia de les pedres i el vent, on homenatjaven Sangtraït i han passat per alguns dels escenaris més destacats del país. A més, fa poc ens avançaven que ja treballen en un nou disc de noves composicions. Tenen clar que "Sangtraït és Sangtraït i sempre alguna cosa farem, però aquests recordatoris de Sangtraït, arribarà un moment en què no tindran sentit". Tot i això, però, són conscients que "tothom té al cap Sangtraït, però hi ha molta gent que eren seguidors de Sangtraït que encara no coneixen LGP".

Quimi Portet

Ós bipolar (Música Global, 2016) és la darrera referència discogràfica de Quimi Portet, un treball que ha elaborat de forma molt més intermitent que els anteriors ja que ha coincidit en el temps amb molts altres projectes del cantant: "A vegades, si treballes de forma molt concentrada durant dos mesos, et surt un tipus de material que és tot més semblant. El fet que hi hagi tants mesos entre unes sessions i les altres et permet explorar diferents estètiques molt més fàcilment" explica. Possiblement per això, el resultat hagi estat un disc molt més extremista: "Les cançons que són subtils ho són molt més i les cançons que són bèsties ho són molt més".

Lax'n'Busto

Fa uns mesos, Lax'n'Busto anunciaven una aturada indefinida. Després de més de trenta anys de carrera, el grup d'El Vendrell reconeixia que "ens hem adonat que ja som grans i hem de veure què volem ser. Què volem ser es tradueix en quina música volem fer, com la volem fer... Ens hem de donar espai per aconseguir fer alguna cosa o dir 'ja estem, ja ens ha marxat aquella cosa que teníem'". Asseguraven que l'objectiu no és acomiedar-se definitivament, però no amagaven que aquesta "és una opció". "La música necessita només una cosa: ganes. I il·lusió. Podríem tirar de veta, però intentem no fer-ho o no tornar-ho a fer i mirar si trobem el camí que volem establir d'ara endavant" continuaven.

Marina Rossell

Després d'uns anys homenatjant al seu bon amic Georges Moustaki, Marina Rossell ha publicat enguany Cançons de la resistència (Satélite K, 2015), un disc on recupera algunes de les peces més emblemàtiques del període d'entreguerres. "Resistir vol dir no tornar a passar. Resistir vol dir crear resiliència. Resistir vol dir comprendre. Resistència vol dir no repetir l'horror que ara tornem a viure amb els refugiats, on sento que es repeteix la història" explicava la cantant, que es mostrava convençuda de la necessitat de no oblidar el passat: "Cal fer girar la roda de la memòria perquè sinó ens costarà molt entendre el present" sentenciava.