Coses del directe
Els concerts sempre deixen una gran quantitat d'anècdotes. Algunes són divertides, altres no tant, però al cap del temps sempre es tendeix a recordar-les amb un somriure. Aquesta setmana ens hem proposat recollir-ne deu, explicades pels seus protagonistes.
Oques Grasses
"Hi va haver un concert a Centelles que va ser bastant trist. Era el dia abans de Carnaval i anàvem disfressats però ningú més hi anava. Tocaven un grup de punk i dos de heavy metal i després nosaltres, a les tres de la nit, quan ja no quedava gairebé ningú. Vam comprar croissants i magdalenes, els vam començar a tirar al públic i vam fer una guerra de croissants i magdalenes".
Pi de la Serra
"Recordo un concert a Colòmbia, a Bogotà, en un mercat on plovia, era a l'aire lliure, hi havia una sèrie de persones que em volien robar els cables i baixava sang d'una muntanyeta fins al lloc que jo actuava. A més, la persona que em va presentar no va saber ni llegir el meu nom"
Quimi Portet
"No sé si era amb El Último de la Fila o amb Los Burros, era una època en què venia gent però tampoc era la bomba. En aquella època érem una mica punks i en Manolo se solia tirar al públic perquè l'agafessin. En Manolo em va dir: "Tu també t'has de tirar, que molta gent ve per tu". Al primer bolo, després que es tirés en Manolo, vaig deixar la guitarra i també em vaig tirar. Normalment el que es tira és el cantant i els d'en Manolo el van agafar, però els meus es van apartar i em vaig fotre una bona garrotada contra el terra. Sort que era jove i tenia encara una certa salut."
Buhos
"Amb un grup previ a Buhos vam tocar a Peramola i vam haver de córrer. Allà, antigament, volien que els grups toquessin tres hores. Nosaltres teníem un repertori d'una hora i mitja i, quan vam acabar, ens van dir que no podíem parar. Vam tornar a començar i el vam fer dues vegades, però quan vam acabar la segona encara volien que seguíssim. Al poble hi ha una font i quan no els agrada un grup comencen a cridar "A la bassa!". Al principi ens feia gràcia, però quan ens van començar a agafar per tirar-nos-hi no ens en va fer tanta. Teníem 17 o 18 anys i al final ens vam rallar i vam sortir corrents."
Gemma Humet
"En el primer concert que vaig fer jo com a cantant, tot i que anava amb un pianista, en una cançó vaig voler tocar el piano i em van començar a caure tots els papers, les partitures, el faristol... Hi havia la meva mare que es partia de riure. Jo sóc molt sapastre, ho he de reconèixer, i ella devia pensar que això només em podia passar a mi. Però vaja, amb un somriure ho vaig recollir tot i a seguir com si res"
Sangtraït
Martín Rodríguez: "Una vegada estàvem tocant amb Sangtraït i va començar a pujar gent a l'escenari. Un d'ells va venir cap a mi i em va començar a dir 'Tio, dame el bombo!'."
Lax'n'Busto
"Hi ha concerts en què un es passa, però en recordo un en què vam coincidir tres. El dia següent, els dels equips de so ens van dir 'per favor, no ho feu mai més, això'."
Feliu Ventura
"El meu pitjor concert va ser a Xile. No et diré que el públic estava sopant d'esquenes a l'actuació, però seria una cosa així. Va haver-hi un moment en què com que vaig veure que no hi havia molta recepció vaig decidir parar. Al cap d'una estona va venir l'home del local a dir-me que m'havia pagat i que havia d'acabar. Li vaig respondre que no calia que em pagués i vaig marxar."
Sense Sal
"Fa un temps vam tenir un concert que va ser bastant divertit. Quan ja estàvem al final, ens van llançar una cervesa i ens van dir que érem un grup de Club Súper 3"
Joan Dausà
"No és ben bé un concert, però quan anava a la universitat tenia un grup amb uns amics que ens dèiem Anar Fent. Ara me’n ric però de tant en tant escolto algun àudio i penso: 'Quina animalada! Quina cara que teníem per sortir a cantar fent-ho tan malament i desafinant tant!' Però érem feliços i a la gent li agradava."
