L'eterna cançó de Nadal
Novembre… el mes de pas entre els panellets i els torrons, l’última oportunitat per tots aquells qui s’aferren desesperadament a la calor –jo inclosa- de fer el canvi d’armari, el moment en què comença a aparèixer l’enllumenat especial i sí... l’últim sprint per tots aquells artistes que volen -o han de- treure una cançó de Nadal.
No és gens fàcil escriure un tema nadalenc sota encàrrec. Encara menys si, per anar bé de temps, has de començar a idear-lo a l’estiu, quan tens la sensació que et desfaràs sota un sol de 35ºC i intentes convèncer indirectament algun amic amb piscina de convidar-t’hi (l’orgull no es perd mai).
A part que el clima estiuenc no acaba de facilitar la inspiració, la dificultat també rau en trobar l’enfoc que li vols donar a la cançó. Potser des del Last Christmas dels Wham! o l’etern All I Want For Christmas Is You de la Carey –i no oblidem els seus respectius videoclips!-, tendim a edulcorar i, a vegades, dramatitzar el tema “Nadal”. No només en les cançons, sinó també en el cinema i la televisió, on només cal que esperem a que comencin a aparèixer aquelles pel·lícules que normalment només veuríem un diumenge a la tarda i en què - dubto que sigui casualitat- els protagonistes sembla que només es puguin dir Sarah i Mike.
Fora bromes. No podria imaginar un Nadal sense els discos de Bing Crosby, Frank Sinatra, Elvis Presley, Michael Bublé... de la mateixa manera que tota la meva vida m’ha acompanyat el “Quan Somrius”, que cantàvem a ple pulmó a l’escola. Va haver-hi algun moment en què es va decidir per unanimitat que al Nadal s’havien de fer cançons (i si pot ser discos sencers, encara millor), perquè pràcticament no existeix artista o grup que no hagi fet el seu homenatge a les festes nadalenques, de la manera que sigui.
A hores d’ara ja estic impacient per saber quines cançons noves sortiran aquest any.
Perquè amics, si d’alguna cosa podem estar segurs, és que no ens quedarem sense cançons aquest Nadal. Ni el que ve. Ni l’altre.
Càntut, la fórmula funciona
Per Pau PlanasLes terres gironines són terra de festivals. Tots ho sabem. Generalment, però, de festivals idèntics i concentrats en només tres mesos de l'any. Un símptoma que podria ser extrapolable a altres indrets del país. És per això que posar en marxa un festival en un municipi petit, el mes de novembre, i dedicat exclusivament a la música tradicional, podria semblar una autèntica bogeria. I potser ho és.
El festival Càntut, però, ha demostrat que és possible. Durant tot el cap de setmana ha omplert de música popular i tradicional Cassà de la Selva i ho ha fet amb un èxit absolut de convocatòria. Escenaris plens -tant en els concerts gratuïts com en els de pagament-, connexió absoluta amb el poble i els veïns, propostes per a tots els públics (sempre en el marc de la música tradicional) i una organització impecable. Sembla que el festival ha arribat per quedar-se. Benvingut sigui.