Ens fan falta referents

Cantant de The Crab Apples

Fa un temps vaig topar amb un video d’aquests que es tornen virals. Era de principis del 2016 i commemorava els seixanta anys d’història del rock. Els quinze minuts que durava el video començaven amb Elvis Presley i acabaven amb els més actuals Kings of Leon, passant per més de tres cents quaranta-vuit artistes, vuitanta-quatre guitarristes, seixanta-quatre cançons i quaranta-quatre bateries: Led Zeppelin, Queen, Nirvana, The Who, Dire Straits, AC/DC, U2... algú posaria en dubte la seva aportació a la història del rock? Jo segur que no.

El que em va sorprendreno va ser la tria d’aquests artistes sinó que no hi aparegués ni una dona. Reitero: ni una dona en un total de 15 minuts. De fet, no només em va sorprendre, sinó que em va deixar honestament perplexa. On eren, per exemple, Stevie Nicks, Debbie Harry, Suzi Quatro, PJ Harvey, Bikini Kill o Patty Smith? No se m’acut pensar en el recorregut del rock des dels seus inicis i no veure-hi aquestes i tantes altres artistes.

El video em va fer veure més clar que mai que anem curts de referents femenins en la música. No només a nivell global, sinó també a casa nostra. Quan pregunto a amics quins són els principals referents del pop-rock català normalment acaben sortint els mateixos quatre noms: Sau, Sopa de Cabra, Els Pets, Lax'n'Busto. Jo mateixa posaria aquests noms sobre el paper si es tractés d’un examen i m’hi hagués de jugar la nota, perquè em sembla la resposta correcta. Però de nou, ni una dona. Sovint m’he preguntat: quins grups de pop-rock amb integrants femenines devien ser coetanis a Sau o a Sopa de Cabra? De veritat, m’agradaria saber-ho, perquè estic segura que n’hi havia, de la mateixa manera que ara n’hi ha.

Actualment les artistes i els grups de música formats per dones són vistos com casos excepcionals. Quan veiem dones sobre l’escenari fent, al cap i a la fi, el mateix que fan els homes, tenim la sensació que estem presenciant quelcom poc habitual.Fins i tot quan veiem que més d’un grup amb integrants femenines està tenint èxit parlem d’un boom de les dones, com si es tractés d’una bona ratxa. Per acabar amb aquesta visió fa falta reconèixer el paper de tantes altres dones que han revolucionat i impactat el món de la música. El referents són necessaris, i tant que sí; normalitzen i, alhora, ajuden a entendre que una dona sobre un escenari no és pas un fet tant excepcional, ni hauria de tenir més mèrit que un home sobre un escenari, perquè hi ha hagut centenars i milers de dones que ho han fet abans. Si oblidem les dones del passat, d’alguna  manera estem posant pedres al camí de les actuals i les venidores artistes del rock. Esborrant els referents es fa impossible tirar endavant una cultura en la qual la presència femenina en aquest estil sigui un fet habitual, normalitzat. Les artistes del moment necessitenmés que mai que la societat valori el camí que han aplanat altres dones abans seu per tal de poder sentir-se, elles també, vàlides, respectades i còmodes sobre l’escenari.