"Aquesta nit he somiat amb David Bowie"

Cantautora

Admiro els músics que estan constantment invertint en el seu projecte, que el cuiden com una criatura, que es preocupen (dins les possibilitats de cadascú) per entregar una bona qualitat de so als seus discs, que van a bons estudis, que es preocupen per decidir bé quin tipus de músics contracten i toquen amb ells als escenaris.

No em mal entengueu, per a mi també és més important la qualitat artística, és a dir, les cançons per sobre de la forma, però crec que també és important l'enginyeria del so, per respecte a l'oient, per dignitat per un mateix com a músic, per consonància amb el preu final del disc, per qualitat de l'espectacle en viu….

Avui en dia és molt fàcil gravar un disc a qualsevol espai amateur, en una habitació, a qualsevol racó... Jo mai he estat disposada a gravar un disc en aquestes condicions, i no és que em sobrin els recurssos per anar a bons estudis, però crec que les cançons han de tenir bona presència i cada instrument ha d'estar ben mimat i tractat. Per què sovint la majoria de músics esperen que una gran empresa inverteixi en ells? Sóc partidària que nosaltres hauríem de ser els primers que invertíssim en nosaltres mateixos.

I és admirable que artistes de la talla de Manolo Garcia, després de més de 35 anys de carrera, arran d'haver enregistrat els seus dos últims discs a Nova York, ara presenti una gira de concerts amb doble formació: amb els seus músics habituals, més els músics americans amb els quals ha gravat: Gerry Leonard i Mark Goldenberg a les guitarres, Zachary Alford a la batería, i Jack Daley al baix, que tenen per currículum haver tocat amb David Bowie, Lenny Kravitz, Bruce Springsteeen o John Lennon, entre d'altres. Que decideixi oferir un concert tan potent amb músics de fora no és un capritx, sinó amor al seu ofici, i l'objectiu de tenir nous i millors reptes.

Ni els músics de gran èxit ni els petits no ens hem d'acomodar. Hauríem d'estar en continu moviment, anar investigant nous estudis de gravació, contractar nous músics, seguir ideant escenografies per als concerts..... Perquè no n'hi ha prou a seguir sempre la mateixa fórmula que ens ha funcionat. Cal reinventar-se, seguir passant-nos-ho bé als escenaris com ho fa en Manolo Garcia, nodrir-nos de bons músics, aprendre noves formes de tocar, d'enregistrar, i per sobre de tot, estimar la música. I estimar vol dir rentar-li la cara, a vegades pentinar-la i d'altres, despentinar-la, canviar-la de muda, i ser nòmades, no parar d'investigar en la música, l’estil, i en la lletra i tota la literatura que hauria d’envoltar una cançó.

I com en Manolo dóna les gràcies a Bowie en la cançó "Esta noche he soñado con David Bowie", vull apropiar-me de les seves paraules, gràcies a tots els músics que busquen fer felices les persones amb les seves cançons, que les respecten i les cuiden bé, ja que poden esdevenir perles per a molts.