Festa iCat

Karaoke i promeses per celebrar els deu anys d’iCat amb els iCateros

Sergi Ruiz

Arribo a la Sala Apolo amb bastanta antelació. Queda una hora perquè comenci el concert del desè aniversari d’iCat i a l’entrada encara no hi ha gairebé cap oient de l’emissora, però ja està tot a punt per rebre’ls.

Qui sí que comença a ocupar ja la sala és la gran família que fa possible, des de fa deu anys, que iCat funcioni: Montse Virgili, Raül Hinojosa, Blai Marsé, Albert Miralles i Roger Seró, entre d’altres. Tots amb un punt de nerviosisme per acabar d’ultimar tots els detalls, però, alhora, amb la il·lusió a la mirada de qui està a punt de viure una nit històrica i inoblidable.

Torno a baixar a l’entrada de la Sala Apolo on, ara sí, comencen a arribar els primers iCateros. Només recollir la seva invitació, ja es troben amb la primera sorpresa de la nit: un photocall abans d’accedir a les escales que porten a la sala, per immortalitzar el seu pas pel “Desconcert” acompanyats pel gat d’iCat –que també escorta l’escenari.

I entre els seguidors d’iCat, ben aviat comencen a aparèixer algunes de les cares més conegudes de la comunicació catalana. Mònica Terribas, Francesc Garriga, Agnès Marquès, Albert Om, Xavi Rosiñol, Santi Faro i Saül Gordillo es barregen i ballen entre el públic mentre esperen el seu torn per presentar uns dels protagonistes de la nit: els artistes.

Mentre els cantants van pujant a l’escenari per cantar cançons que no són seves, els altres protagonistes de la nit, els iCateros, aprofiten per recordar, entre cervesa i cervesa, els moments en què havien cantat, ballat o escoltat els temes que van sonant, tot i que no fan gaire cas als presentadors que recorden una i altra vegada que la festa també és un karaoke i que poden acompanyar els cantants seguint les lletres en les dues pantalles que hi ha a banda i banda de la sala.

Però hi ha estones que la gent sí que s’arrenca a cantar, ja sigui en grup o en solitari. Ho fan sobretot quan sona alguna cançó coneguda o que els porta bons records com “Ai, Dolors” dels Manel interpretada per Roger Mas, “Donde solíamos gritar” de Love of Lesbian cantada per Pere Jou o “Humans” de The Killers cantada per Lluís Gavaldà, que els fa apartar la vista dels monitors i a plens pulmons fer els cors dels artistes que copen l’escenari.

La festa acaba pels volts de les onze de la nit, amb tota la sala i els artistes a l’escenari cantant, sense la necessitat del karaoke, la mítica cançó de Mazoni “No tinc temps”.

Una festa que, per cert, tampoc s’han volgut perdre alguns polítics com el diputat de Catalunya Sí Que Es Pot Lluís Rabell i el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila. Una trobada immortalitzada per una selfie amb Saül Gordillo i un Santi Vila que, entre crits d'“FM! FM!” del públic, promet fer-li el millor regal d’aniversari que pot rebre iCat: el retorn a les ones.