Moments

L’any 2017 serà un any ple de llançaments musicals en llengua catalana, però només uns quants passaran a formar part de les llistes sonores dels mitjans audiovisuals tradicionals. Un bon treball musical mereix ser reconegut i, si el públic és capaç de valorar el seu talent, després ser premiat. Cal recordar que la formació De Tu a Tu ens acomiadava l’any 2016 amb la presentació de Moments (Microscopi, 2016), disc debut de la banda, però confeccionat amb el talent d’uns músics ja veterans on l’entusiasme i la bona música segur que els donarà el que es mereixen aquesta temporada.

El quintet vallesà ens presenta un bon treball musical, amb portada dissenyada per en Pere Traserre (Un Tal Pere) i 12 cançons escrites individualment per les veus i guitarres de la formació d’en Joan Giralt i en Gerard Espanyol, capaços de musicar 12 moments amb diverses temàtiques i diferents estils, però amb un marcat pop rock clàssic disposat a traslladar-nos a l'essència dels vuitanta.

El disc enceta amb “1 d’agost”, cançó nostàlgica i a l’hora colorista que segur que escoltarem més d’un cop aquest estiu, i “Segueix endavant”, amb dues intros de guitarra molt potents que evolucionen cap a les tonalitats reggae d’”Ara” i la reverberació surfing de “La cita”, primer senzill de l’àlbum. Les veus a mode rock s’entrellacen “Quan toques el fons” passant per un “Silenci” i la percussió, juntament amb la sonoritat d’un violí a mode Gülümcan, posen ritme a “Vull estar amb tu”, una preciosa cançó melòdica que segur donarà molt de si.

Amb “Covards” introdueixen el funky i ens constaten que els agrada fer música diversa, apta per a tothom i amb lletres fresques i plenes de sentiments com en el “Jo vull decidir” on, amb la col·laboració d’artistes de primer ordre, s’intueix un posicionament de caire nacionalista. I amb “Prioritats” passen a moments que potser “Recordes”, amb guitarres novament marcades on creuen recordar que el temps farà que vinguin coses noves i on la diversitat d’històries, en veu d’en Joan, novament t’enganxen.

Els continguts sincers i el llenguatge planer amb l’intent de retorn a la nostàlgia acaben amb un “Petó” on, amb la col·laboració de la veu de la Mariona Ginès i els solos de les guitarres, són capaços de traslladar-nos a una balada rock dels 80.

L’àlbum, recolzat per l’aventura del Verkami i la promoció incondicional de molts músics de l’àmbit emergent català, treia el cap el darrer 11 de desembre i omplia el caliu de la Nova Jazz Cava de Terrassa, però no només s’ha presentat, sinó que ha vingut a conquistar-nos per ser reconegut arreu.