Enzel

La gent d'EnZel són de Lleida, però vam aprofitar una tarda que baixaven a la capital per xerrar una estona en un bar i que m'expliquessin qui eren. Els cinc membres, al voltant dels 40 anys, van seure rodejant la taula que em van deixar liderar com a cap d'aquesta. Després de demanar les mitjanes i un parell d'aigües a barra vaig confessar que havia assistit a la cita després d'haver-los investigat.

Després d'escoltar el seu disc de dalt a baix hi havia una cosa que no em quadrava. "A veure nois, si sou de Lleida, per què el cantant no té - el característic - accent occidental?" vaig dir. I és que EnZel són un grup de l'oest de Catalunya amb l'excepció d'en German Rey, veu principal de la formació, que és barceloní. "El tenim adoptat" ens confessa en Toni Cambordí, guitarra.

Enzel ha presentat fa res el seu primer treball d'estudi. Va ser durant aquest gener que la formació de Ponent va irrompre amb Capità Ibuprofèn (Discmedi, 2017), un àlbum d'11 cançons. Clarament pop, a tres guitarres i amb un so molt treballat.

Una banda musical fruit del Whatsapp

Un dels trets diferencials de la banda és, sense cap dubte, les lletres de les seves cançons. Carregades de quotidianitat i segones intencions. El més curiós és que cap dels cinc membres del grup les ha escrit. Llavors, qui es dedica a fer la prosa? Doncs es veu que tenen un amic en comú, en Miki Arbizu. Ell és el responsable dels versos. Aquest home misteriós, a qui no vaig tenir el plaer de conèixer en persona, reenviava missatges de whatsapp que ell enviava a terceres persones als lleidatans, perquè en fessin cançons.

Curiós. "Ell vindria a ser el sisè membre del grup" comenta en Josep Pagés, bateria. Els músics d'EnZel han transformat aquests breus missatges privats en tornades i estrofes, vestint-ho amb melodies. Tot i que no me'ls crec, em confessen que mai han provat d'escriure lletres per ells mateixos. De fet, estan ja treballant en noves cançons, que també venen de la mà d'en Miki. El lletrista forma part de l'empremta i l'essència del grup i no s'han plantejat una forma alternativa de treballar.

Ells mateixos reconeixen que el grup és fruit d'aquesta aplicació de missatgeria instantània, Whatsapp. Fa cosa de dos anys i mig s'hi van posar. Alguns ja es coneixien de tota la vida, altres eren companys de feina, o havien coincidit en projectes anteriors... El resultat: un grup ben forjat. Coincideixen en el fet que "aquest cop és diferent" explica Xavi Jové, baixista. La dedicació, la forma de treballar, les produccions, etcètera.

Crida l'atenció que tots els títols de cançons s'autoanomenen: "La del verí", "La de la xocolata", "La de les calcetes"... No és més que la forma habitual amb què es referien els membres del grup a les cançons quan encara no tenien noms, i d'aquesta manera aquestes etiquetes provisionals van esdevenir definitives.

Capità Ibuprofèn és el primer disc de la formació lleidatana

En Ramon Figueres, l'altre guitarra d'EnZel, parla de la creació del disc. Ja des del començament del projecte, com tota banda suposo, tenien ganes d'enregistrar quelcom. I així ho van fer. A la primavera passada van engegar la gravació amb la col·laboració de Víctor Ayuso a les vies de so. Veient el resultat que anava agafant l'enregistrament els va sorgir una inquietud: "vam creure que valía la pena anar a trucar portes de discogràfiques, ja que estàvem molt contents amb el resultat" ens expliquen.

Aíxí ho van fer, com que no hi tenien "res a perdre", van enviar quatre cançons mig embastades a Discmedi i el dia seguent ja tenien resposta. La discogràfica mediterrània volia que passesin a formar part del seu planter d'artistes. A partir d'aquell moment es van començar a prendre molt més seriosament aquella gravació. Van entrar en escena en Marc Martí, que va mesclar els temes i Juanjo Muñoz, de Gossos, va procurar la masterització. Tot això ha passat amb menys d'un any, un temps en què ells han viscut molt intensament aquest projecte.

Deixo anar una pregunta que provoca uns moments d'incertesa: "Sou un grup de disc o de directe?". Difícil resposta, tenint en compte que a dia d'avui no han fet més de cinc concerts com a EnZel. En Josep explica que ells el que volen és sortir a l'escenari, és quan s'ho passen bé com a músics. El seu directe és d'aquells que, com a públic assistent, comences assegut a la cadira i acabes ben dret agraint els bisos.

Un directe potent i despuntant el disc, amb aguns temes inèdits, però íntegrament seus. Actualment es troben en la producció escènica d'aquest directe i tenen moltes ganes de poder-lo exposar davant del públic en algunes de les dates que ja se saben: 25 de març a Avinyó, 29 d'abril a Torrefarrera. Es preveu un estiu molt atapeït de concerts: "Farem les vacances sobre l'escenari", comenta en Xavi.

Treballar colze a colze amb la discogràfica

Estan actualment sota el segell discogràfic de Discmedi. En Xavi ens parla de la relació que mantenen amb ells "Ens deixen opinar en tot el que volem, no imposen". I és que els estalvia molta feina en l'àmbit de relació amb els mitjans de premsa, ràdios, "Això és collonut" afirma en German. Tot i així ells també s'ocupen de gestionar temes essencials del grup com poden ser les xarxes socials, alguns concerts, temàtica legal, entre d'altres.