Eivissa

Si sou de costa segur que coneixeu la sensació aquella de sentir-vos conquerits cada vegada que s'acosta l'estiu. Aquelles platges que durant l'any eren el paradigma de la tranquil·litat, de sobte, passen a convertir-se en una aglomeració constant. Aquells carrers desèrtics queden inundats de turistes i aquells espais paradisíacs d'un dia per l'altre ja no ho són tant. Això és el que els passa a Projecte Mut amb la seva Eivissa natal, segurament un dels punts dels Països Catalans que més exemplifiquen aquesta situació.

Aquella Eivissa bucòlica que llueix durant l'any es dilueix amb l'inici de l'estiu i la multitud de turistes que arriben a l'illa amb l'única intenció de trobar-hi festa. I, a poc a poc, aquella illa paradisíaca es converteix més en un indret artificial i carregat de luxes que fa que els seus habitants es converteixin en una espècie d'estrangers al seu propi carrer.

 Això és el que denuncien Projecte Mut a "Que mos donin". Els eivissencs sempre han volgut mostrar la cara amable de l'illa, la cara de les tradicions, aquella Eivissa de vegades amagada però carregada de bellesa i d'espais naturals immillorables. De vegades, però, també els surt la ràbia davant dels atacs que pateix el seu territori. I aquesta peça n'és la mostra més clara. "Mig món mos coneix, s’altre mig vol venir, no hi caben i encara així mig món mos coneix, s’altre mig vol venir, som foraster al meu carrer" exclamen. Tota una declaració d'intencions.