Recomanacions de l’equip

Fa uns anys vaig conèixer Jules gràcies al disc S'ha de reiniciar (RHRN, 2013), un disc completament acústic que em va semblar excel·lent. Un parell d'anys després, però, em va arribar a les orelles Vers la llum (Petits Miracles, 2015), un treball que es convertia en l'antítesi d'aquell àlbum primerenc, talment com si d'un nou grup es tractés. Superada la sorpresa inicial, aquell nou àlbum em va agradar tant o més que el primer. El grup s'electrificava, esmolava les guitarres, potenciava la bateria i oferia unes cançons molt més contundents i crues. Un canvi tant radical com encertat cap a una sonoritat que els allunyava per complet dels seus inics però que els deixava en un moment encara més dolç. 

En una societat on la competitivitat s'inculca als nens en néixer i on les tendències actuals ens porten a innovar per créixer en qualsevol àmbit quotidià de la vida, Atupa em donen esperances. Expansió Packing (Mésdemil, 2014) és un raig de llum dins la penombra. I és que fa dos estius els de Montcada van llençar una app per escoltar i descarregar el seu últim àlbum. Un EP crític i electrònic, on s'hi poden trobar les col·laboracions de Feliu Ventura i Panxo de Zoo, entre d'altres. Un concepte innovador que em va permetre descobrir-los. Ara és el vostre torn! Ara que el darrer disc acaba de sortir del forn.

Filippo Landini els vaig descobrir quan jo era adolescent i em recordaven les melodies de les sèries que mirava cada tarda a la televisió. M'agradaven i, fa no gaire, els vaig retrobar la pista, amb aquest disc de pop-rock molt més madur i pensat però mantenint l'optimisme i la festivitat a les lletres i els ritmes. Fa temps que no se'n veuen directes però no us els perdeu i estigueu-ne atents!!

Si bé és cert que sóc dels que penso que l'esperit reivindicatiu a les lletres acabarà sent, a la llarga, una cosa vestigial (almenys a nivell implícit) per pur evolucionisme, també penso que mai morirà, ja que és una cosa que necessita qualsevol cultura que pateix injustícies. Com a inqüestionablement compromesos, hi tenim els Xeic!, que amb el darrer disc van pujar un esgraó important i per a mi, tant en directe com en estudi, es consoliden com un dels importants. Amb tot, aquest Som (RHRN, 2015), va ser un dels meus discs de l'any passat.