Una temporada de festa

La música festiva està en un molt bon moment. Noves propostes, grups que es consoliden i grans caps de cartell han fet que, aquesta temporada, el mestissatge i les propostes més fresques seguissin molt presents en els cartells dels principals festivals i, sobretot, a les festes majors. En el primer especial d'aquest mes d'agost, hem volgut recollir els grups més destacats d'aquest àmbit que han passat per la revista durant aquesta temporada.

Bonobos es desetiqueten

Amb Crida! (RGB Suports, 2016), Bonobos van decidir fer un canvi cap a "una sonoritat menys ballable, però més contundent i directa". "Amb un primer disc sempre experimentes i en aquest segon hem anat més de cara a barraca" explicaven poc després que sortís al mercat. El grup, a més, buscava fugir d'etiquetes i desfer-se del qualificatiu de "mestissatge": "Tota la vida se'ns ha etiquetat en el sac del mestissatge i estem d'acord que tenim temes que van cap aquí, però Bonobos sempre té un punt d'altres estils" insistien.

La revelació d'Animal

Animal ha estat una de les grans revelacions de la temporada. El grup liderat per Gerard Aledo publicava a principis d'any Més enllà de les paraules (Halley Records, 2016), un disc que l'ha portat per pràcticament tots els festivals del país. Poc després de la seva publicació i davant l'expectació creada per l'aparició de la seva proposta, el cantant tenia clar que "la pressió hi és", però ho veia com tot un fet positiu, tot i que reconeixia que "hi ha un moment en què tens una mica de vertigen, però de seguida et passa i es converteix en felicitat i ganes de fer més feina".

Miquel del Roig, el cantautot incombustible

Les festes majors tenen un nom propi i aquest és el de Miquel del Roig. El de l'Ametlla de Mar segueix en plena forma i enguany ha passat per algunes de les cites més destacades de l'estiu. Just abans d'encarar la temporada forta de concerts, però, el músic reconeixia trobar-se amb més dificultats que mai per trobar cançons catalanes de prou èxit per poder incloure-les en el repertori: "La cosa està complicada. No hi ha temes guapos, tot i que no vull dir noms. És un problema. I cada vegada més. Enguany, pregunto a la gent, a mànagers, a músics... I és que no hi ha res nou!" exclamava. Més enllà d'això, el cantant es mostrava disposat a seguir al peu del canó: "Charles Aznavour, amb 91 anys, encara canta. Jo m'emmirallo en ell. Que no hi arribaré? Ja ho sé, però mantinc la il·lusió!" bromejava.

Trast cap a una sonoritat més contundent

L'explosió de Trast ha estat una altra de les grans sorpreses de la temporada. El grup publicava aquesta primavera El detonant (Discmedi, 2016), un treball molt més contundent i directe: "Per una cosa o per una altra, ha acabat sortint amb més ràbia, amb més força, més estripat, més trencat. Ho necessitàvem treure així" explicaven. Músicalment, doncs, es van voler acostar cap a sonoritats més rockeres i guitarreres, mentre que, a les lletres, es van centrar en "el moment previ a fer alguna cosa: a llançar-se a la piscina, a explotar... És el moment en què t'omples d'esperança per saltar, per donar la cara o per fer alguna cosa que et portarà a algun lloc però que encara no saps com acabarà".

La consolidació de Doctor Prats

Si amb Patates amb peix (Autoeditat, 2015), Doctor Prats ja van començar a despuntar, amb Aham Sigah (Música Global, 2016) el grup ha fet el salt definitiu. Encara no feia un any del seu primer concert que la banda ja publicava el segon disc, una "cursa contrarellotge" que no dubtaven a qualificar de "bogeria", però que tenien clar que era necessària: "Crèiem que era el moment, en aquesta vida s'ha d'apofitar un moment d'unió i de ganes com el que teníem". El resultat d'aquesta cursa, va ser un disc que juga amb l'imaginari tribal i les sonoritats electròniques: "L'essència era tornar una mica a les arrels en el sentit pur de la lírica, sortir de tot allò modern que no ens agrada i anar a la nostra part més tribal i sentimental, però alhora agafar tota la part electrònica i més moderna per vestir-ho".

Oquest Grasses sense pressions

Oques Grasses no s'aturen i aquesta primavera publicaven ja el seu tercer treball: You Poni (Autoeditat, 2016), un disc on es mantenen fidels a la seva premissa bàsica: "Fem el que ens ve de gust i sempre ho hem fet. No hi ha cap pauta ni cap pressió". El grup segueix fent gala de la despreocupació en un disc on reconeixien que "ens hem atrevit a fer diferents estils o coses amb què anteriorment no ens havíem atrevit".

Buhos, fidels a la nit

Després de l'èxit de Natura Salvatge (Música Global, 2014) segueixen en plena forma i, enguany, han publicat Lluna plena (Música Global, 2016). Els de Calafell tenen clar que "vam fer un procés de tancament bastant bèstia a partir del Natura Salvatge. Vam decidir anar a fer una cosa que realment ens agradés molt a tots" i ara es troben en una etapa completament diferent, però que encara manté la nit com a principal element característic.

Punt i a part per a Els Catarres

Aquesta tardor, Els Catarres posaran punt i final a la gira Supernova i s'allunyaran dels escenaris durant un temps. Just en anunciar aquesta decisió, el grup reconeixia que "no ens acomiadem perquè és la nostra vida, ens agrada molt tocar i hi ha molt bon rotllo, però sí que parem indefinidament. No sabem quan volem treure un altre disc". Abans d'aquesta aturada, el grup anunciava un final de gira que els durà, en poc més d'una setmana, per les set principals sales de concerts de Barcelona, una iniciativa amb què volien reivindicar aquests espais: "Barcelona sembla que sigui la capital mundial de la música, amb festivals enormes, però al final la música que es fa aquí i la música que programen les sales s'està perdent una mica".