Serra de Collserola

Imagina tot el teu voltant en calma i un nou dia que treu el cap, eixerit i caquejant, però de sobte sents el desig de perdre't per trobar-te. Penses que no seràs l'únic que faràs aquest camí vital per cercar la inspiració i que en qualsevol punt la veuràs.

Ho deixes tot a mig fer i comences el recorregut a Sant Feliu de Llobregat, després d'una bona caminada et plantes a la Carretera d'Horta, t'esperen moltes hores per davant, però et veus capaç, de fer cames i d'omplir la cantimplora de glops d'inspiració per tornar a casa ben tip. A mig camí respires aire pur dels boscos i t'escapes dels animals salvatges. Entre corredisses i esbufecs ets conscient que encara no t'ha arribat l'hora de fer cap al cementiri de Collserola. El teu esperit jove fa cua a les atraccions del Tibidabo. I passeja de bracet pel Parc Natural. La teva ment distreta no para de donar voltes a la proposta. El dia va minvant, però el teu objectiu es manté ferm.

Hores més tard arribes al Papiol i la pròxima destinació t'agradaria que fos el Puig d'Olorda, però encara ho veus força lluny, les cames demanen un petit descans. Cada vegada tens més clara la proposta, però trontolla i no acaba de ser creïble. La perfecció malaltissa fa que no estiguis convençut del tot. No vulguis saber que passa de nit quan els gossos udolen a trenc d'alba i la nit pren partida. Arribes a Valldoreix, barri de Sant Cugat i la samarreta ja fa estona que descansa dins de la motxilla, suada i abatuda. Mires la cartera i te'n adones que tens quatre duros, pares a refrescar-te la gola i segueixes fins a Sant Just Desvern. No saps molt bé si tot això servirà de gaire, però ningú va dir que fora fàcil. T'animes a tu mateix per no defallir, encara no has topat amb el revolt definitiu, però notes dintre teu que ja no manca gaire. Per un moment et sembla tenir un Dèjá Vu quan de lluny veus un cartell que t'indica que ets a la Floresta, un altre barri de Sant Cugat, no li prestes gaire atenció i amb els peus plens de butllofes i la gent mirant-te sorpresa, prefereixes no parar, ni de pensar ni de caminar.

I en l'últim revolt de l'aventura et trobes en el barri i amb la Bonanova que estaves cercant. Et deixes caure com un ploma que ha trobat la tinta que necessitava per escriure la millor història.