Inspira

Inspira s'han convertit en els últims anys en un dels grans exponents de l'escena independent barcelonina. Aquesta tardor, després d'uns mesos d'aturada, la banda liderada per Jordi Lanuza va tornar a la càrrega amb un disc molt marcat pel naixement de la Greta, la filla del cantant. De fet, ella és qui dóna nom a un treball amb què exploren composicions més simples i que volen presentar en una gira molt més selecta. Jordi Lanuza ens rep en el local d'assaig de la banda per parlar-ne en profunditat.

Greta és un disc que dediques a la teva filla. Fins a quin punt el seu naixement hi ha influït?

Ha influït en el sentit de com percebo el món. En l'últim any això ha canviat bastant. La posició que he agafat d'actor secundari enlloc de protagonista et fa veure les coses diferents i això es plasma en les cançons i les lletres.

Musicalment també mostra una evolució important...

Les cançons estan concebudes d'una altra manera. Buscàvem un so més brillant, amb unes estructures més concretes, més de cançó pop. La composició està pensada d'una altra manera, per tant, és normal que les cançons tinguin una altra manera de vestir-se.

Fa uns mesos deies en una entrevista que les cançons de Greta requereixen menys esforç intel·lectual...

Em referia que la composició -l'estructura, els acords, els compassos...-  és molt més senzilla, més binària. Les cançons són més terrenals. Els compassos més complexos que havíem fet abans tenien un sentit oníric i somiador i ara és una altra cosa. Toquem més de peus a terra per fer una cosa més accessible.

Creus que els anteriors discos eren massa complicats per al públic?

Hi havia cançons que sí, però també està bé. Tenien una estructura més complexa, però era el que ens venia de gust fer. Ara, en canvi, m'ha sortit així, tot i que tampoc hi dono massa voltes. Ara bé, sí que hi havia una voluntat que sonés més anglosaxó i no tan mediterrani. Hi havia ganes de fer alguna cosa  diferent.

Alguna vegada has dit que aquest nou disc és menys èpic. A què et refereixes?

Potser no hi ha tants crescendos. Abans, sobretot en directe, apostàvem molt per cançons que començaven avall i anaven creixent fins a arribar a una eclosió. Ara és més lineal.

"Buscàvem un so més brillant, amb unes estructures més concretes, més de cançó pop"

 

Parles molt de trencar murs i deixar enrere pors. Creus que és un disc optimista?

Sí, totalment. És el disc més optimista, tot i que sempre he intentat anar del negre al blanc, agafar un camí que vagi del pessimisme a  l'optimisme.

Hi ha també algun punt de ràbia, el més clar a "Algun dia". A qui la dediques?

Es podria dedicar a molta gent: a molts polítics que es dediquen a enriquir-se a costa d'enfonsar els altres.

La tornada d'aquesta cançó recorda una mica -salvant les distàncies- el famós discurs de David Fernández amb la sabata davant Rodrigo Rato al Parlament de Catalunya...

De fet, en David va venir al concert de presentació. No ho sé... tenim coses en comú, per descomptat! Qualsevol persona amb dos dits de front s'ha de sentir indignada amb la realitat i el present que vivim.

Et costa fer lletres polítiques i de crítica social?

No, si surt així, surt així. No m'hi poso a fer-ne, però tampoc em poso a fer-ne de les altres. Simplement intento respectar el que a cada moment em ve de gust expressar sense autocensurar-me. Si en un moment has tingut molt ímputs negatius, és molt possible que surti una cançó com aquesta.

A l'hora de presentar-lo ja heu avisat que voleu ser molt selectius. Per què?

En el passat hem fet molts concerts per ganes de sortir a tocar, però ara ja no tenim 20 anys i no tenim aquella emoció d'anar a tocar perquè sí. Tens ganes d'anar a passar-ho bé però en concerts que realment valguin la pena, que tinguin sentit. No vols anar a una sala i que hi hagi 20 persones i, perquè no passi això, no toques. Farem els bolos que realment a la gent li interessin.

Això pot acabar passant factura a la banda?

Tampoc passa res si és així. Per desgràcia no vivim d'això, per tant, no tenim pressió.

Aquesta decisió, l'hem d'entendre com a fruit del cansament?

No, tampoc és cansament. És una qüestió d'invertir bé el temps. Si tens ganes de fer coses amb la teva filla, has de prioritzar. Però ja no és només per la filla, perquè, de fet, sóc l'únic del grup que sóc pare. És qüestió de fer-se valorar una mica. Hem sembrat durant molts anys i ara recollirem el que hem de recollir. Tampoc anirem a buscar més del que ens toca ni tindrem cap ànsia. De fet, ja ens ha arribat el que volíem. Jo estic feliç amb la meva vida i no em cal cap reconeixement de ningú. Tinc el reconeixement dels meus i ells tenen el meu.

"En el passat hem fet molts concerts per ganes de sortir a tocar, però ara ja no tenim 20 anys i no tenim aquella emoció d'anar a tocar perquè sí"