Alvians

 
Les tres paraules amb les quals els Alvians s’autodefineixen són sensibles, dinàmics i explosius. “Sensibles, perquè sabem reaccionar de maneres diferents davant cada cosa que ens passa i és el que expressem; dinàmics, perquè sempre busquem que els concerts, les cançons i fins i tot nosaltres tinguem un dinamisme i un canvi constant, i explosius, pel moment d’èxtasi que pots trobar a cada cançó, sigui frenètic, sentimental o estètic.” Aquesta reflexió i moltes més van sortir en la llarga estona que vam estar xerrant en Dalmau, guitarrista i compositor del grup, i jo.

Els Alvians neixen a Sabadell, com tants altres grups, entre l’escola de música i l’institut i ben aviat escriuen els primers temes propis, dels quals l’abril passat ja van fer un primer recull, que porta per nom Brúixoles (Autoeditat, 2015). Nou temes que queden a mig camí del pop més melòdic, en part, gràcies a la veu femenina de la Queralt, i el rock català més elèctric, molt fàcils d’escoltar i que us podeu descarregar al seu Bandcamp.

La utopia dels Alvians sempre havia estat gravar un CD, però que ho hagin aconseguit fer respon essencialment al transcurs natural del cicle vital del grup. “Gravar un CD per nosaltres sempre ha estat un somni més que un objectiu, però ha acabat sent cosa de l’evolució natural que hem fet. Vam començar amb la intenció de simplement passar-nos-ho bé, però va arribar un moment que teníem molts temes propis i estàvem molt inspirats.”

De temes, els en sobraven; de ganes, encara més. De manera que, quan es van decidir, tan sols els faltaven els diners. “Volíem fer-ho bé, però no teníem diners, per això vam obrir un Verkami, que va ser un èxit i amb ell vam aconseguir finançar el nostre CD.” El disc, el van gravar a l’estudi La Conga Music de Sabadell, amb en Guillem Galofré com a productor, que és amb qui sempre han treballat i que, com diu en Dalmau: “Ens va donar molta confiança per gravar els temes i perquè quedessin com volíem.”

La poesia de Brúixoles

El nom del disc està envoltat d’una de les reflexions i les metàfores més boniques que segurament he sentit mai en el nom d’un àlbum. Diuen que no va ser difícil anomenar-lo Brúixoles i que quan va sortir la idea els va agradar a tots. “Vam triar el nom perquè ens prenem cada cançó com una brúixola, que l’entenem com una metàfora dels nostres sentiments, que ens porten on som. Pensem que nosaltres sentim coses que ens fan actuar d'una manera o una altra; ens fan tenir una reacció i ens fan acabar a un lloc o un altre segons actuem, sempre seguint un camí. En aquest camí necessitem guiar-nos d’alguna manera, i per això ens serveixen les brúixoles. Cada cançó reflecteix un sentiment, ja sigui alegria, tristesa, ràbia, nostàlgia... i cada cançó és una brúixola.”

I la poètica no s’acaba aquí; cada cançó té la seva història. En Dalmau em diu que la seva cançó preferida és “Lluny d’aquí (al Mar!)”. És  la que obre el disc, cosa que convida a començar per la primera i no parar fins a l’última. El tema neix d’un sentiment concret d’un moment concret. “La vaig escriure en un dels moments que estava menys inspirat. Estava molt estressat amb el batxillerat i amb el conservatori i de cop em van venir unes ganes brutals d’escapar i ho vaig explicar a la cançó. En el fons crec que tots estem immersos en una rutina molt asfixiant. Fins i tot nosaltres que som músics perquè és la nostra vocació, per un motiu o altre sempre hi ha moments que necessites evadir-te. La cançó fa somiar en aquest sentiment de marxar i de deixar-ho tot, encara que sigui per un moment.” Tot i això, si no heu escoltat mai els Alvians, ell mateix considera que la cançó que més els defineix és una balada que es diu “L’última nit d’agost". “Per l’estil, però sobretot perquè és amb la que toquem més la fibra sensible de la gent, cosa que intentem amb cada cançó i que amb aquesta aconseguim especialment.”

Ara, amb perspectiva, valoren el CD molt positivament. Saben que ha agradat i a més els ha servit per créixer molt i els ha donat moments molt bonics, d’entre els quals es queden amb la nit en què van fer de teloners de Blaumut, el juny passat. “Va ser brutal perquè els vam conèixer, vam tocar davant de mil persones i a més aquella nit molta gent ens va descobrir; vam vendre gairebé 50 CD!”

"Estem preparant cosetes per al segon CD. Es dirà Mapes, per acabar de fer la metàfora: amb les brúixoles hem anat traçant els nostres camins i amb aquests camins ara fem un mapa"

Un nou disc en ment

Després de l’experiència d’aquest primer treball, volen repetir tot el que els ha suposat i en Dalmau avança la primícia que per això ja estan treballant en el que serà el seu segon àlbum, que es dirà Mapes. “Estem preparant cosetes per al segon CD. Tenim clar que el volem fer i que el farem. Es dirà Mapes, per acabar de fer la metàfora: amb les brúixoles hem anat traçant els nostres camins i amb aquests camins ara fem un mapa.” No ho poden assegurar però diu que miraran de tenir-lo llest a la primavera, tot i que crec que si fos per ells el tindrien llest en dos dies.“Fins i tot ja és gairebé segur que el single és una cançó que tenim i que no parem de tocar al local perquè ens encanta i que es diu “Llums de maig”.”

Continuar creixent i assolir reptes cada cop més alts són els motors de les seves ganes de treballar. Tenen ganes d’ensenyar els temes que tenen, que en definitiva són el que és el grup ara i que també ha canviat. En Dalmau diu que una de les coses que volen d'un nou CD és poder fer una gira amb cara i ulls. “L’ambició seguirà sent la de sempre, que és que ens escoltin. Tot i així, passar-nos un estiu amunt i avall amb la furgoneta crec que per a tots els del grup ha estat un somni des que ens hi vam posar o fins i tot des d’abans.”

La música dels Alvians és facilíssima de digerir. Dóna molt bon rotllo i és apta per a cantar i ballar però també per a un moment de relax o de reflexió. Arriba ràpidament gràcies al missatge amb el qual de seguida et sents identificat i amb el vehicle de la música, acurada i ben feta. Dels Alvians em quedo amb la capacitat que tenen d’organització i d’establir objectius, però també amb la seva capacitat executiva per dur-los a terme. Tot i així, no sabeu res d’un grup fins que no els heu escoltat, per això us animo molt a fer-ho.