Greta

Torna Inspira i ho fa per reivindicar-se, un altre cop, com un dels projectes musicals en català amb més sensibilitat d’aquests moments i d’aquesta última dècada. Greta (Bankrobber, 2015) és el quart treball del quintet barceloní, cada vegada més madur i que acumula ja dotze anys d’experiència a les seves espatlles.

Sense abandonar el to introspectiu que els defineix i que forma part irrenunciable de la idiosincràsia de la banda i de les creacions de Jordi Lanuza, aquest últim treball no aporta grans sorpreses des d’un punt de vista estilístic si ens el mirem com a conjunt. És, simplement (i tan difícil que és), una mostra més de la descomunal musicalitat que és capaç de transmetre Inspira i tot l’equip que intervé en el procés de crear una altra perla com és Greta. Potser el disc no brilla ni per la seva vistositat ni per la seva excentricitat, però té la virtut de no haver-ho de necessitar, perquè té, un altre cop, una força d’atracció especial. Sempre dolça, sempre còmode.

En aquest cas, les composicions avancen cap a un estadi de cançó pop més estàndard que en els treballs anteriors, però continua essent un producte per a paladars fins i per a orelles pacients. Després de l’intens però íntim Escapistes (Amniòtic Records, 2010) i el més optimista Amunt! (Amniòtic Records, 2013), arriba Greta, una combinació d’allò més tendre amb allò més motivador. Onze temes que es mouen, com sempre, entre el pop intimista i la cançó, però que aquesta vegada evidencien més força, més llum, i un flirteig constant amb el post-rock de pulsacions lentes.

Ens trobem davant d’un treball més corpulent, més elèctric i amb insinuacions electròniques, però que manté l’essència des de la primera fins a l’última cançó. Bases delicades, distorsions balsàmiques, jocs de dinàmiques i de plans sonors, de ritmes i de sonoritats. I, evidentment, una cuirassa atmosfèrica ben característica que es recolza en un punt mig entre la melancolia i l’èpica, tant en les harmonies com en les lletres, sempre tan cuidades, compenetrades i escaients.

Greta ha estat ideat per Jordi Lanuza i ha estat gravat i mesclat per Dario Vuelta, baixista de la formació. Els han acompanyat, a la producció i en l’execució, la resta de membres del grup: Cristian Diana (guitarra), Fer Acosta (omnichord) i Xavi Molero (bateria i percussions).

Inspira: "Toquem més de peus a terra i volem fer una cosa més accessible"