Miquel Cubero

Ja el començament amb el poema "Cant de Vicent" del gran Estellés em posa la pell de gallina. I la al·literació constant que la vida són tot un munt de petits detalls que la construeixen, no pas un gran pilar. Per mi, cançó filosòfica.

Reivindicació de la gran pregunta: Què és violència? Orxata tenen aquell poder d’agafar un concepte, fer-li la volta i deixar-te amb més dubtes que al principi. Es mereixen una escoltada tranquil·la i amb les lletres a la mà.

Des que l’escolto que tinc debilitat per ella. El fil de piano durant tota la cançó, el batec, la referència a les guitarres i la meva ciutat. Tants records que afloren quan l’escolto...

Fa res ho comentava amb un amic, és l’equilibri entre lletra i música. Barrejant amor, lluita, i compromís amb ambdues. Sempre associem carrers d’algú amb l’alegria.

Bé, a banda de l’enorme musicalitat de La Troba, hi apareix una frase que, quan estàs de gira, et defineix bastant: “Per bandera roba estesa que dirà 'Aquí avui visc'”.